Reunió del 5 de febrer

las sombras de quirkeA la reunió vam parlar del llibre «Las sombras de Quirke», de Benjamin Black. Aquest és un fragment del mail enviat per la nostra coordinadora Arantxa:

«De fàcil lectura i agradable;  amb la presència de pocs personatges que fa manejable el seu protagonisme.  La grisa trama, que per alguns, en cap moment va arribar a ser negra,  no malmet la qualitat de les descripcions i el realisme de les sensacions: La mort, la infidelitat, l’amor i  les veus interiors dels personatges. Black passa de puntetes per sobre de problemes reals, com les adopcions il·legals de nadóns amb  la participació de l’església catòlica i la mirada abstracta del poder.

El nostre company Angel Bore va compartir amb nosaltres unes declaracions de Teresa Suárez que ens va fer esbrinar una ampliació de la lectura tant diversa que poden aportar els lectors d’un mateix llibre,

Teresa Suárez: “ Cuando de la mano de su particular y entrañable Mr. Hyde te trasladas al Dublín de los años cincuenta, la exquisita precisión de las descripciones y su gran capacidad para sacudirte sensorialmente con un lenguaje sencillo, te introduce en un universo proustiano plagado de los sonidos (“Una vez más se hizo el silencio en la habitación. El sonido del tráfico en la calle llegaba hasta ellos. Pasaron un caballo y un carro. Un borracho voceó un fragmento de una canción”), colores (“Los árboles de Ailesbury Road parecían palpitar bajo la luz del sol, grandes copas bulbosas de hojas titilando en la neblina grisácea de la calima”), olores (“Al aproximarse a los muelles les llegó el hedor del río; un poco más adelante sintieron la fragancia densa y empalagosa de la malta que se tostaba en la fábrica de Guinness”) y sabores (“Pinchó lo que quedaba del urogallo. La carne estaba dura y apenas sabía a nada”), de la Irlanda natal de Banville”

 Opinions que s’han rebut per correu:

 Mercè: El llibre d’aquest mes d’agradat, L’he trobat especialment interessant que fos un forense el protagonista. També m’han agradat els personatges secundaris i la narrativa sobre la societat irlandesa.

Maru: El llibre m’ha agradat molt i coincideixo del tot amb la crítica de la Mercè. La narrativa no sembla de novel·la negra. S’entreté molt amb les trames personals dels protagonistes, cosa positiva per mi.

Nuria: Doncs a mi no m’ha agradat el llibre. No l’he trobat gens «negre»; m’ha fet la impressió que l’autor vol abarcar molts temes diferents però no aprofundeix en cap; els personatges els trobo molt forçats i l’ambientació no la trobo gaire en el seu temps.

Joan: Una novel·la prou interessant.. La primera part molt descriptiva un xic per mi massa llarg. Desprès entra en el tema i desenvolupa molt bé fins el final.

Luis B. la novel.la m’ha deixat indiferent. M’he adonat al llegir-la que em falten dades per completar dels personatges.. tant de la història prèvia del Quirke, com del Jutge Griffin, les histories que van tenir amb el Costigans, les historia de la Maisie, en definitiva que no crec que es pugui llegir amb independència dels altres llibres de la sèrie. A més a més he patit molt amb l’addicció del Quirke, perqué no prengués alcohol… I m’han interessat més les histories sentimentals del protagonista que la pròpia trama.

 Marisa: Pensava que si la novel·la negra era de criminals amb un background social important, aquesta es social, molt social, amb una mica de crim. Tot i que el crim planeja tota l’estona…Està ben escrita

 Samuele: La novel·la no m’ha agradat gaire, penso que no s’hauria de classificar com a negra, no és suficient un mort per a que ho sigui. El títol ens donava un indici del que ens trobaríem a les seves pàgines. Ben escrita i ben descrita en l’ambientació, i en els personatges. Em deixa perplex la trama. Personalment la trobo una mica avorrida.

Lola: La novel.la m’ha agradat moltíssim, m’ha entretingut i ha estat fàcil de llegir. Considero que no és massa negra, però té el seu encant; tenint en compte el moment en el que es desenvolupen els fets (anys 50), la forma de matar era molt més sofisticada i ara el fet de matar sembla més fàcil.  

Tot això i una agradable estada és el que van gaudir amb tant valuosa companya». 

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s