Llibre pel mes de febrer: “Mis rincones oscuros” James Ellroy

 

En junio de 1958, cuando James Ellroy tenía diez años, recibió la terrible noticia del asesinato de su madre. El cadáver de Geneva Hilliker fue hallado cubierto de hiedra en una cuneta de las afueras de Los Ángeles, estrangulado con una cuerda y unas medias de nylon y con signos evidentes de violación. Nunca se descubrió al asesino y el caso no se resolvió, pero la brutal muerte marcó para siempre la vida del autor y fue el germen de toda su obra. Ellroy alcanzó el éxito en su faceta de escritor de novelas tan radicales como provocativas, pero la memoria de la muerte de su madre no dejó de perseguirlo.

En 1994, después de publicar el último volumen del Cuarteto de los Ángeles, Ellroy decidió descubrir la verdad sobre el crimen. Para ello contrató los servicios de un veterano y experimentado “detective”, antiguo sheriff de Homicidios del condado de Los Ángeles, llamado Bill Stoner. A medida que ambos avanzaban en este caso enterrado desde hacía treinta años, Ellroy descubría el misterio que en realidad fue su madre, cuáles fueron sus aspiraciones y por qué decidió salir de un pequeño pueblo de Wisconsin para empezar una nueva vida en Los Ángeles.

Publicado originalmente en 1996 en Estados Unidos e inédito hasta ahora en castellano, Mis rincones oscuros relata de forma autobiográfica esta investigación, en una mezcla de crónica negra y memorias confesionales, y se convierte en un libro fascinante que proporciona las claves autobiográficas de sus novelas y, a su vez, en la introducción perfecta a la perturbadora obra del autor. Una historia arrebatadora sobre la naturaleza del crimen, sobre el mero pestañeo que puede separar la lujuria del impulso asesino y sobre el viaje atrevido y revelador del autor a los rincones más oscuros de su memoria.

Propera reunió dilluns 4 de març a les 19 hores a la Nova Biblioteca Municipal d’Altafulla

Anuncios
Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Reunió de 4 de febrer de 2019

 

cosecha rojaAutor: Samuel Dashell Hammett escriptor nord-americà de novel.la negra, contes curts i guions cinematogràfics, també va participar com activista polític.

Novel.la: Cosecha roja (Red Harvest), primera novel.la de l’autor Dashiell Hammett publicada l’1 de febrer de 1929. Cosecha Roja és un referent literari que va fixar les senyes d’identitat del gènere: Reflexa de l’experiència de l’autor com a exdetectiu de l’agència Pinkerton. També va Publicar a la revista Pulp Black Mask.

Les frases breus, l’habilitat per a descriure personatges i situacions demostren la seva capacitat de síntesis que porten al lector a conèixer el cinisme de l’autor la negror de les seves construccions literàries.

Cosecha Roja és una violenta història d’un detectiu privat que arriba a Personville per a restablir l’ordre entre bandes rivals, provocant un bany de sang que fa d’ell mateix un delinqüent més.

Sinopsis de la reunió: El dilluns dia quatre ens vam trobar: Luis L, Maru, Marisa, Angel, Joan, Marta i Arantxa. També van rebre l’ opinió dels nostres companys: Marga, Conxa, Mercè i Luís B.

A l’hora de comentar la lectura de la novel.la Cosecha Roja ens van trobar que no tothom va poder amb la lectura fins al final.

Les opinions van anar molt de la mà en quan a la memorització dels noms dels personatges; excessius com per a poder controlar la identitat dels morts que genera l’activitat violenta del detectiu. -Ha estat una trama literària que no ha enganxat- aquesta ha sigut una opinió que ha provocat la deixada enrere d’aquesta lectura. També s’ha de contemporitzar l’historia i el context literari, (van opinar uns altres que van gaudir de la lectura) i que coincideix amb la pràctica de publicacions per entregues típiques de l’època, era una altra valoració que va concórrer amb companys que van afegir que amb aquest format d’escriptura i llenguatge ells va arribar un flaire de còmic..

10 de febrer 2019

Arantxa Arcaute

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Llibre pel mes de gener: “Cosecha roja” de Dashiell Hammett

 

Dashiell Hammett (1894-1961) ejerció diversas ocupaciones antes de ingresar a los veinte años en la famosa agencia de detectives Pinkerton, para la que trabajó con altibajos hasta 1921. Posteriormente y hasta 1945 pudo ganarse la vida escribiendo y llegó a hacerse un lugar como guionista en Hollywood. Sin embargo, su compromiso político y su integridad ética en el mundo que alumbró el desenlace de la Segunda Guerra Mundial lo condenaron a un final en la sombra. En “Cosecha roja” (1929), la primera novela que publicó después de algunos relatos cortos, desarrolla la violenta historia de un detective privado que se propone limpiar de gángsters una pequeña ciudad minera. En ella se encuentran ya los elementos característicos de la posterior novela negra norteamericana: una compleja trama argumental en un contexto social contemplado con mirada crítica, la denuncia de la corrupción de una sociedad regida por el dinero, una objetividad rigurosa en las descripciones y diálogos fluidos e incisivos.

Propera trobada, el primer dilluns de febrer a la Nova Biblioteca d’Altafulla, a les 19:30, esteu tots convidats.

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Reunió del 14 de gener

 

lechuzaMail enviat per la nostra companya Marta V. l’endemà de tenir la reunió del Club:

La reunió d’ahir va començar amb quatre persones i després es va afegir una cinquena. Els comentaris següents son el resum de les opinions tant dels presents com dels que vau enviar la vostra opinió escrita

En general s’ha valorat com un llibre fàcil de llegir, algunes creuen per la seva simplicitat d’acció i desenvolupament : “ Una trama complicada però basada en personatges i accions més aviat simples. Genera un conte una mica avorrit perquè a més qualsevol acció es basa en moltes explicacions i els moviments dels personatges van per darrera de la percepció del lector”

Uns quants també creuen que es massa lenta, altres comencen a trobar-la més interessant i dinàmica a partir de mig llibre.

També s’ha valorat la trama en l’aspecte psicològic, L’autora ha sabut descriure molt bé diferents personatges amb les seves peculiaritats psicològiques que retraten o essers fràgils, o primitius, o romàntics i somiatruites, o mediocres i anodins…. culminant amb la figura sublim de l’egoisme, manipulació i capacitat exterminadora de la coprotagonista. I aquestes peculiaritats ens les va descobrint lentament al llarg de la trama.

Per alguna lectora tothom està tarat i la història no es real. A un altre li ha sobtat l’atmosfera asfixiant que viu en Robert i la seva incapacitat de veure venir les amenaces dels “dolents”, ho troba “massa”…. Un altre opinió : admiració per la capacitat d’expressar la gelosia d’un home ,per part d’una dona (L’autora).

En quant el final de la novel.la en general no la trobem massa encertada: “ faltaria un capítol”, “una trama lenta que al final es precipita”, final massa obert … Un opina que el final es el de menys en l’obra .

Les que ja havien llegit altres obres de P.H., opinen que les seves sobre Mr. Rippley son millors. Aquí ho deixem……

Valoració mitjana: 6,5

Aniria a sopar….. La majoria amb ningú, una que com a molt amb l’autora Patricia H, un altre amb Jennifer, altre amb en Robert i Ralph Jurgen junts per poder aprofundir en la personalitat de Nickie, dos més amb la Nickie

La Maru ens va aportar un article de la novel·la de Omaira G. editat en el Blog “Entre la lectura y el cine”

Això es tot, per acabar els que vàrem ser-hi presents volem animar-vos a tots a venir i participar ja que en aquest moment gaudim d’un local immillorable……

Marta V.

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Llibre pel mes de desembre. “El grito de la lechuza” Patricia Highsmith

Robert Forester, un hombre tímido, ingeniero aeronáutico, que abandona Nueva York porque ya no puede soportar las disputas con su mujer, se refugia en un lugar de Pennsylvania para trabajar y encuentra sosiego contemplando a través de las ventanas de su casita a una muchacha desconocida que se afana en las tareas domésticas. Pero ella y su novio descubren que alguien espía la casa, y la joven sorprende un día a Forester. Entonces empiezan los problemas, y el ingeniero se encuentra de pronto atrapado en un drama de pesadilla, terror morboso y asesinato.

«Les voy a hacer una propuesta irresistible: relean a Highsmith, o léanla de nuevo, si no la conocen. Yo he releído a Highsmith este verano y he vuelto a disfrutar y a temblar, he vuelto a intoxicarme con el veneno de su literatura» (Rosa Montero, El País).

«Las novelas de Patricia Highsmith pueden releerse una y otra vez» (Graham Greene).

«La escritura de Highsmith es el equivalente verbal a una droga: fácil de consumir, oscuramente euforizante, totalmente adictiva… Highsmith pertenece al gremio temperamental de Dostoievski o Angela Carter» (David Cote, Time Out New York).

«Una historia extraordinaria… Uno cierra la mayoría de sus libros convencido de que el mundo es un lugar mucho más peligroso de lo que jamás había imaginado» (Julian Symons, The New York Times).

«El grito de la lechuza es escalofriante y perturbador, un thriller cargado de tensión» (Detroit Free Press).

«Una gran escritora» (Peter Handke).

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Encuentro con la escritora Marta Sanz

WhatsApp Image 2018-11-18 at 22.24.16 (1)

Fieles a la cita anual del Club de Novela Negra con autores de este género, en fecha 17 de noviembre de 2018 hemos celebrado el encuentro con la escritora Marta Sanz, autora de “Black, black, black” y del siguiente libro con el mismo protagonista, Arturo Zarco, “Un buen detective no se casa jamás”.

En el coloquio, presentado por Marisa, moderado brillantemente por Lola y celebrado en la recién inaugurada Biblioteca de Altafulla, Marta nos explicó tanto la génesis de su primera novela negra –incluso la anécdota de la elección del título- como el proceso creativo de la segunda. Habló de su trayectoria literaria, de su encuentro con el editor Jorge Herralde, de la novela negra en general y de su salto a este género literario. E incluso, como primicia, apuntó que habrá una tercera parte de las aventuras de Zarco.

 

Nos recomendó para lectura del Club “El grito de la lechuza” de Patricia Highsmith; “Cosecha roja” de Dashiell Hammett; y “Mis rincones oscuros” de James Ellroy.

WhatsApp Image 2018-11-18 at 22.24.16

Si Marta nos había seducido con su escritura, en el coloquio nos acabó de conquistar con su palabra. Su discurso didáctico, extremadamente culto y plagado de ideas perspicaces nos lleva a concluir que se trata de una verdadera intelectual, sin que su producción literaria pueda entenderse fruto de la casualidad o de una afortunada tarde de inspiración.

Y si ello no fuera suficiente, durante la cena nos estuvimos riendo con ella, con sus ocurrencias e ingeniosas salidas ante las acometidas de los miembros del club.

WhatsApp Image 2018-11-18 at 22.24.21

La cena, excelente, por cierto, la tuvimos en el Restaurant Bruixes de Burriac. No será fácil igualar una jornada tan completa como esta, con una invitada que ha superado todas nuestras expectativas con creces.

 

 

Novel.la Negra Altafulla -7a Edició

El 17 de novembre de 2018, el grup de Novel.la Negra a Altafulla va celebrar la seva 7a edició. Com cada any la Jornada va comptar a la presència d’un/a escriptor/a que durant la seva trajectòria literària ha publicat novel.la negra. Aprofitem per a fer un viatge en el temps i ressituar-nos: els primes dies del mes de febrer d’enguany (SetmanaNovel.la Negra Barcelona), l’escriptora Marta Sanz va ser abordada, com ella mateix va reconèixer, per la Lola. (companya nostra) Convidada?  Obligada?, ella va acceptar de bon grau i no va faltar a la nostra cita. La trobada és va realitzar a la nova biblioteca d’Altafulla a les 19,30 hores, a on la Marta Sanz va rebre als assistents a la xarrada- col·loqui  

El grup negra d’Altafulla va llegir, prèviament a aquesta data, la novel.la Un buen detective no se casa jamás de MartaSanz. La seva primera novel.la negra Black, Black, Black va ser llegida anys enrere. Amor fou una narració que és troba tant pròxima com llunyana de l’escriptura negra, s’agermana a qualsevol d’aquestes per la trabucada continua de metàfores que fan que l’autora marqui la seva autobiografia, amb un dubte de peculiaritat que esdevé un parany: a on és ella? a la descripció? a la metàfora? Dues hores escoltant-la en respectuós silenci, atenció veraç i una loquacitat per part de “la Marta” que va traçar una direcció d’aprenentatge i comunicació propera. Una dona que comunica amb la ploma, amb el verb i sobretot amb el coneixement d’allò que vol transmetre. Camina pel llenguatge sense necessitat de conductor, improvisa, s’adapta a l’interlocutor i transmet la seva saviesa i les seves mancances. Compromesa amb el pensament d’esquerres (ha perdut la confiança) i amb la lluita per la llibertat i la igualtat sense fronteres de la dona, com els fets socials consecutius, més una sentència, el MeToo carta de les intel·lectuals franceses, la vaga del 8 de març i la sentència de La manada, han condicionat les reflexions de Marta Sanz i el seu posicionament davant d’aquests fets i com protegir la lluita feminista.; tot això va provocar l’escriptura de la novel.la “Monstruas i centaures”. 

Com a comiat de la Jornada van compartir un sopar amb l’escriptora a on, vam poder continuar una conversa envers a la novel.la i les diferents lectures. Van coincidir que realitza una escriptura violenta i contradictòria amb els tòpics.

Altafulla, 18 de novembre de 2018

A.Arcaute  

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Llibre per llegir el mes d’octubre. “Un buen detective no se casa jamás” de la Marta Sanz. Trobada amb l’autora el 17 de novembre

Marta_SanzUn buen detective no se casa jamás

Zarco, aquel detective tan poco convencional de Black, black, black, cuarentón y gay, ex marido de Paula y luego novio de Olmo –tan joven, tan seductor, y ahora tan infiel– se va de viaje. Para olvidar y para que le olviden. También para huir de la compasión irónica de su ex mujer. Se refugiará en el riurau que la riquísima familia de Marina Frankel, una antigua amiga, tiene en las afueras de una ciudad de la costa mediterránea. Marina pertenece a una estirpe de gemelas monocigóticas: Amparo y Janni, la primera generación; Marina y su hermana Ilse; las hijas de Ilse. Abandonadas por Janni cuando eran niñas, Marina e Ilse han sido criadas por la tremenda Amparo, única heredera del viejo Orts, que con su vitalidad y su rústico talento para los negocios ha multiplicado la fortuna familiar. Ya mayor, Amparo se casa con Marcos Cambra, un bello podólogo que se parece a Delon, y vive en el riurau rodeado de mujeres que representan las dos caras de una extraña moneda familiar: una casi fea, la otra bellísima. El camaleónico poder de las hermanas rodea de misterio a esta familia de espesa femineidad y enigmas múltiples. Zarco, inesperado detective nunca escueto en palabras, los irá desvelando uno a uno, aunque de repente note, en su interior más recóndito, que también él necesita que alguien lo encuentre…

 

A la Marta Sanz ja la coneixiem literàriament des de la novel.la “Black, black, black” i el proper 17 de novembre a la nova biblioteca, a les 19:30 hores, la podrem conéixer personalment i parlar amb ella del llibre proposat per aquest mes, “Un buen detective no se casa jamás”.  Després tindrem el sopar literari de cada any.

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Reunió de l’1 d’octubre de 2018

maurizio-de-giovanni-el-invierno-del-comisario-ricciardi-D_NQ_NP_951755-MLA25567983574_052017-FMaurizio de Giovanni; escriptor italià (1958) la seva vida laboral, en gran part, la va dedicar a treballar a la banca. Quan ja tenia 50 anys es va decidir per a l’escriptura. La seva primera novel.la es va publicar a l’any 2011 l’Hivern  del comissari Ricciardi, que va ser el principi d’un recorregut d’èxits de la mà d’aquest comissari. Altres: La primavera …., L’estiu …, La tardor.

 

Resum i sinopsis: L’hivern del comissari Ricciardi

El comissari ha heretat de la seva mare un estrany poder: veu l’últim gest de les víctimes per mort violenta i pol escoltar les seves últimes paraules. En aquest primer cas com a comissari es troba en els camerinos del teatre “San Carlo di Napoli”  a on un tenor ha sigut assassinat. Com sempre es complirà la llei d’en Ricciardi: “les víctimes d’un crimen , siguin d’on siguin, rics o pobres, sempre moren per fam o per amor” Amb aquets relat comença la sèrie de novel·les del comissari Ricciardi

 

Valoració per part del grup

En general ha agradat força i ha trobat els personatges ben dibuixats però no és una novel.la potent, sense sorpreses i amb recorregut semblant a un conte de por. Moderadament negre.

 

Valoració: 6,5

 

A.Arcaute

 

 

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Reunió del 3 de setembre de 2018

leona blancaHenning Mankell Suècia (1948-2015). Inicia la seva carrera literària als anys setanta i com dramaturg arriba a ser director del Teatre Avinguda de Maputo (Mozambique). Ha publicat novel.la, obres de teatre i narracions infantils. La seva màxima audiència l’ha arribat com autor de fama mundial amb la sèrie de novel·la negra protagonitzada per l’inspector Kurt Wallander.

La seva obra té una clara voluntat d’analitzar els clars-foscos de la societat sueca per les rengles de la novel.la negra i d’altres com “El dinamitero” – Oskar Johansson el van donar per mort en una de les voladures; sen cavell, sense l’ull esquerra, sense la mà dreta i amb el baix ventre destorçat una veu el furada el cervell: Dinamitero de mierda…chusma, chusma,chusma- Una vida de l’esquerra dirigida per la tragèdia social; quan la seva novia corre a explicar-li a la senyor de la casa, a on treballa, que el seu nuvi, Oskar, ha mort, aquesta que gaudeix del seu esmorzar, s’enfutisma perquè no ha trucat a la porta_

A Mankell li va arribar el gran èxit amb la seva primera novel.la de 1991 “Asesinos sin rostro” la primera protagonitzada per l’inspector Wallander.

“La leona blanca” va ser una de les seves novel.es negres que hem llegir i ara en farem una valoració des de la nostra lectura.

Sinopsis: Una tarda de primavera l’agent Inmobiliaria Louise Akerblom és assassinada d’una forma brutal e inesperada – va veure alguna cosa que no devia? El lloc? El moment menys apropiat ? Un rostre?

El nostre company Lluis B. va valorar positivament el cercle que marca Mankell per iniciar i tancar aquesta història amb una trama ben lligada. Agafats a aquesta primera opinió va començar un recorregut d’opinions que anaven des del mecanisme i una estratègia bestial, fins a una presentació dels personatges com d’amagat. Aquesta lectura a altres els va portar a caminar en diagonal.

Argument de denuncia polític-social i un gran treball de camp envers a la conspiració internacional a les mans sense color, decidida a fer molles el procés antiapertheid a Sudàfrica.

Valoració del grup: 7,8

A.Arcaute

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Reunió del 3 de juliol de 2018

Reunió d’acomiat del curs de Novel.la Negra 2017-2018

Dimarts 3 de juliol de 2018

burst

Autor: Jake Arnott, Buckinghamshire, 1961, Anglaterra.Va estudiar a l’Aylesbury Grammar School fins els 16 anys. Va tastavellar en diferents oficis? Treballs? Model d’artistes, interpreta de signes, actor, assistent teatral, ajudant de la morgue del “University College Hospital. Durant els 80 va viure a diferents indrets a Londres. Ma va ser a punt de morir quan es va calar foc un edifici en el qual vivia com a okupa. El 1989 es va traslladar a viure a Leeds per a treballar a la companyia de teatre  radical. Durant una de les gires a nivell nacional va començar a escriure, deixant un llegat valuosíssim a la novel.la negra anglesa.

 

delitos a largo plazoTítol: “Delitos a largo Plazo”  Sinopsis i Resum

Les treparies d’un terrible gàngster londinencs. El debut extraordinari de Jake Arnott.

Londres anys 60. Musica pop, drogues, crimen i llibertat sexual. Aquest va ser l’escenari de la vida de Harry Stark; gàngster maniàtic depressiu, un gran gourmet, un exaltat pels vestits fets a mida i sempre acompanyat de jovenets al seu servei. Ningú que va conèixer a Stark va sentir-se indiferent a la seva ànima violenta que empastifa tot allò que toca. Cap dels cinc personatges que van desgranar la seva vida es van poder desprendre. Aquesta novel.la va ser la primera d’una aclamada trilogia.

Violència, frau, corrupció política i celebritats amb una gran creació del submón homosexual de Londres als anys 60.

Resum

A la reunió es varen sentir diferents veus a l’hora de valorar aquesta novel.la: Entusiasma per la connexió amb el lector que fa que restis agafat ala progressió de la novel.la. Autentica i creïble lleialtat al mon d’hampa per part dels protagonistes, sense per a això deixar de ser divertida de la mà de l’humor britànic.

No tothom va ser atrapat per la novel.la des del començament. Uns altres contràriament va perdre l’interes segons anava desenvolupant-se; però van coincidir en la bona evolució dels personatges i valorar-la com  poc negra des del punt de la sociopsicologia.

“Delitos a largo plazo” no agrada ja que les trames no han sorprès gaire, opinen uns altres; pesat i personatges que no tenen cabuda amb aquesta història.

La nota mitjana per aquesta lectura ha estat de : 7,6 punts

A,Arcaute

 

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario