Reunió del 4 de setembre

IMG_20170904_194220_resized_20170907_111132471

Ja hem inaugurat la temporada 2017-2018. La reunió del dia 4 de setembre tenia un format diferent, atès que no hi havia llibre únic de lectura, sinó una llista oberta d’entre deu llibres recomanats per la Marisa i algun altre. D’aquesta manera cadascú ha parlat del seu llibre explicant a la resta les seves sensacions al llegir-lo. Així hem comentat els següents:

“El enemigo” de Lee Child, llegit per l’Àgueda, l’Àngel, la Maria B.

“La sed” de Jo Nesbo, llegit per la Carmela (la Marga que no va poder assistir a la reunió va comentar que també se l’estava llegint).

“El lugar de los secretos” de Tana French, llegit per la Conxita.

“El silencio de la Ciudad Blanca” d’Eva Garcia Saenz, llegit per la Marta.

“Recursos inhumanos” de Pierre Lamaitre, llegit per l’Àngel i la Mercè.

“La chica de Kyushu” de Soichi Matsumoto, llegit pel Luis B. i la Lola, que tot i no venir a la reunió ho va comentar per whatsapp.

Ens va sorprendre la nostra coordinadora que havia llegit –i ens ha recomanat- un llibre de Lluís Llach, “Las mujeres de la principal” i la Glòria, que ha llegit “La germana gran”, d’un autor de Martorell que es diu Jesús Lana.

La propera reunió serà el dia 2 d’octubre de 2017 a l’Era de l’Esteve i aquest mes llegirem “El largo adiós”, un clàssic del Raymond Chandler.

“El largo adiós (The long goodbye) es una novela escrita por Raymond Chandler y publicada por Hamish Hamilton en Estados Unidos en 1953. Forma parte de la serie de libros protagonizada por el detective privado Philip Marlowe y está considerada una de las obras cumbres del género negro. Utilizando a su personaje más carismático como instrumento de crítica social, el escritor introdujo en la obra elementos autobiográficos. En 1955 recibió el Premio Edgard Allan Poe a la Mejor Novela. Escrita tras La Hermana Pequeña, precede a Playback, la última novela protagonizada por Marlowe.

La novela se centra en la amistad que Philip Marlowe establece con un peculiar personaje, Terry Lennox, al que una madrugada ayuda a salir del país hacia México para descubrir a la mañana siguiente que es sospechoso de asesinar a su esposa y de que el propio Marlowe puede ser acusado de complicidad. El suicidio de Lennox en Otatoclán y su carta de confesión, sumados a la influencia del padre de la asesinada, el millonario Harlan Potter (interesado en echar tierra sobre el escándalo), cierran el caso. A pesar de las presiones adversas de un gángster amigo del difunto, el detective sigue indagando. Dicha investigación se verá mezclada con otro caso para el que Marlowe es contratado: la localización de un escritor desaparecido, Roger Wade, al que andan buscando tanto su mujer Eileen como su editor, Howard Spencer. Cuanto más indague, mayores serán las sombras que encuentre en el pasado de su amigo, Terry Lennox, del que descubre lo poco que en realidad conocía”. (Font: Wikipedia)

 

Anuncios
Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Fi de la temporada 2016-2017

Ha acabat la temporada del Club  2016-2017. Aquest any ens hem centrat en la novel.la negra francesa, amb la lectura dels llibres “El síndrome E” de Franck Thilliez, “Zulu”, de Caryl Ferey,” El hada Carabina” de Daniel Pennac, “Escupiré sobre vuestra tumba” de Boris Vian, “Calle de la Estación 120”, de Leo Malet, “Un tal la Roca”, de José Giovanni, “Balada de la Costa Oeste” de Jean Patrick Manchette i “Efecto dominó” de Olivier Norek.

A la reunió del 3 de juliol de 2017 vam comentar aquest últim llibre, que va ser acollit amb bones crítiques. Potser del que ha tingut més puntuació de tot l’any.

A banda dels llibres de la novel.la negra francesa també hem llegit els del Pere Cervantes (“Internet Negro” i “No nos dejan ser niños”), l’Antonia Huertas (“Alterworld”) i el Jordi Ledesma (“Lo que nos queda de la muerte”). Tots tres han compartit amb nosaltres alguna trobada al llarg d’aquest curs.

Si be l’última trobada va ser el día 3 de juliol, la cloenda oficial va tenir lloc amb el sopar del dia 30 de juny. Fa un temps, després de llegir la novel.la “La verdad” de l’australià  Peter Temple vam fer un sopar australià, amb cangur i camell a la brasa i vi australiá. Quan vam llegir Qiu Xialong (“La muerte de una heroína roja”) vam fer un sopar xinés a Tarragona. Amb “El último lapón” tocava fer un sopar amb estofat de ren. I després d’un any de lectura d’autors francesos, un sopar com farien al nostre país veí. Aquestes són algunes de les fotos.

Per l’estiu no tenim llibre per llegir conjuntament, però hi ha algunes recomanacions:

La chica de Kyushu, Seicho Matsumoto

El enemigo, Lee Child,

Bull Mountain, Brian Panowich

La habitación en llamas, Michael Connelly

La asamblea de los muertos, Tomás Bárbulo

Las tierras arrasadas, Emiliano Monge

Recursos inhumanos, Pierre Lemaitre

Teoría de la conspiración, Javier García Sánchez (Navona).

A mi m’han agradat força els dos llibres de l’Eva Garcia Sanz, “El silencio de la ciudad blanca” i “Los ritos del agua”. Son dos llibres que formen part d’una trilogia, sobre dos policies que investiguen crims a la ciutat de Vitoria. Dos llibres que enganxen amb una trama molt ben estructurada, amb referencies a llegendes locals i de resonàncies històriques i uns personatges molt atractius. També val la pena “El laberinto de los espíritus” de Carlos Ruiz Zafón, potser el millor de la saga del Cementerio de los Libros Olvidados

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Lectura pel mes de juny de 2017: “Efecto dominó”. Olivier Norek.

efecto dominó

Un manejo magistral del suspense y la intriga, una trama absorbente, donde solo al final encajan todas las piezas y unos personajes de una humanidad formidable son los ingredientes de Efecto dominó que han consagrado a Olivier Norek como uno de los grandes nombres de la novela policíaca en Francia.

Efecto dominó ha sido galardonada con el Premio de Novela Negra Europea 2016.

Por una imprudencia, el joven Nano Mosconi acaba en la temida prisión de Marveil. Aterrado y desesperado pide a su hermana Alex que haga lo imposible por sacarlo de allí. Ella presiona al abogado de la familia, quien le propone un plan sorprendente. Aunque podría funcionar.

Mientras, en la subdirección de la policía judicial del departamento de Sena-Saint-Denis, más conocida como la SDPJ93, el capitán Victor Coste y su equipo reciben el aviso del secuestro de un chico joven.

Dos piezas sin relación entre sí han caído y desatarán un efecto dominó de consecuencias imprevisibles.

Propera reunió: 3 de juliol de 2017 a les 19:15 hores a l’Era de l’Esteve

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Reunió del 8 de maig

Mail enviat per la nostra coordinadora Maria B.

“Hola, bon dia a tothom,

 Ahir érem força gent a la reunió. Vam omplir pràcticament tota la taula i així i tot la conversa es va desenvolupar de forma ordenada i es van tocar molts temes. Els que hi éreu ja ho sabeu, els que no vau poder acudir llàstima perquè també us vau perdre un “picoteo” molt interessant a La Toque. Bé, això ja ho vau veure a les fotos.

IMG_20170508_194904_resized_20170509_043418754Introducció resolta, anem al gra. La novel·la, dintre de que no va agradar a molta gent, especialment la traducció, també va tenir defensors. Com elogis cal destacar els d’en Luis B. (“…El personatge és un professional i m’agrada. Té un cert sentit de la justícia. La presó, la millor part…”); de la Marisa ( “…Malgrat la traducció el llibre m’ha agradat. S’ha de tenir en compte que es va escriure als anys 50, durant la postguerra. Probablement és la primera novel·la que explica la visió del delinqüent i els personatges són molt humans. Estil americà de fer novel·la negra, frases curtes i seguir l’estructura…”); d’en Jaume (“…Interessant el tractament de l’amistat, els prostíbuls, la presó i el paper que jugaven les dones, a on s’aprecien dos diferents arquetips: la tendra i l’ardent i resolutiva….”); i de mi mateixa (“… en el fons la traducció lliga perfectament amb el contingut de l’obra. No m’ha molestat la traducció, més aviat penso que s’hi avé força…”).

 Òbviament també hi va haver detractors. La majoria perquè els hi va molestar força la traducció i a d’altres no els hi va interessar el tema o temes que es desenvolupen.

 Hi ha comentaris també penjats al Wathsapp i al Mail. I, tenint en compte també els que no van venir però van enviar el Comentari, guanya per anar a sopar en Giovanni seguit de La Roca i la nota mitja és de 5. La propera novel·la a llegir és “Balada de la Costa Oeste” d’en Jean-Patrick Manchette.

Una bona notícia és que ja tenim Coordinadora per la propera temporada, l’Arantxa. Estic segura de que a tots us agradarà la seva decisió.

 I hem establert ja data pel sopar de fi de temporada, el divendres 30 de Juny i els encarregats d’organitzar-ho, en Luis L. i l’Arantxa. Ja sabeu, aquest any toca sopar francès.”

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Lectura pel mes de maig de 2017: “Balada de la costa oeste”. Jean-Patrick Manchette

Georges Gerfaut posee una vida inmejorable y, sin embargo, esto lo sume en una apatía de la que nada parece poder arrancarlo. Hasta que, en el momento menos esperado, el destino pondrá a prueba su agónica desidia. Tras socorrer a la víctima de un accidente, descubre que, en realidad, se trataba de un montaje para ocultar un asesinato. A partir de entonces, Gerfaut se convertirá en un incómodo testigo que deberá ser silenciado a cualquier precio.

Por si fuera poco, bajo la acción y la intriga propias de la mejor literatura negra, Manchette no desaprovecha la ocasión para trazar una mordaz crítica del estilo de vida burgués.

 

Propera reunió del Club:balada_de_la_costa_oeste_300x458

dilluns 5 de juny a les 19:15 hores

a l’Era de l’Esteve.

 

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

“Un tal la Roca” Jose Giovanni

giovanni_jose_un_tal_la_roca

 

Lectura pel mes d’abril de 2017. Propera reunió dilluns dia 8 de maig a les 19:15 a l’Era de l’Esteve.

Un joven delincuente de origen siciliano se acerca a Marsella para intentar liberar a un amigo y compañero de correrías que ha sido acusado injustamente de asesinato y encarcelado. Para ello deberá, en primer lugar, hacerse un hueco entre la propia delincuencia marsellesa lo que le generará junto a algunos incondicionales un buen puñado de enemigos.

Publicado en Lectura del Mes | Deja un comentario

Presentació de “Flor seca”, de Graziella Moreno.

Flor-seca-llibres-1024x649Graziella Moreno Grupera és escriptora i Magistrada d’un jutjat penal a Barcelona. La setmana passada va presentar el seu darrer llibre, “Flor seca” (Ed. Alrevés) a la llibreria +Bernat. És el tercer llibre seu publicat, després de “Juegos de maldad” i “El Bosque de los inocentes”.

Amb “Flor seca” l’autora reprèn els personatges de “Juegos de maldad”, una jutgessa d’una població propera a Barcelona, la Sofia Valle, l’inspector Rivas de la Policia Nacional i dos Mossos d’Esquadra. Tots plegats investigaran un crim amb més implicacions del que sembla. L’autora, gràcies al coneixement de primera ma de la investigació criminal, apropa als lectors a la realitat de la justícia, la funció de cada operador jurídic, la seva relació amb els cossos policials i la pressió que tots plegats reben, amb la tradicional falta de mitjans i excés de feina.

“El descubrimiento del cadáver de una mujer cubierto con pétalos de lavanda y la cara destrozada por una brutal paliza, será el detonante que sacará a la luz un caso de corrupción en el Cuerpo de Policía Nacional.

Sofía, la juez que deberá encargarse del caso, está cada vez más deseosa de dar un paso adelante en su vida profesional y personal, pero esta investigación junto a los Mossos d’Esquadra le inculcará muchas dudas, incluso sobre su amigo Rivas, el policía nacional al que se le encarga una misión muy especial a fin de averiguar quién mueve los hilos de la trama corrupta y que lo llevará al límite.

Toda investigación conlleva dificultades, pero para Anna y Víctor, dos jóvenes mossos d’esquadra, esta será un particular rompecabezas difícil de resolver y no exento de peligros; cuando distintos cuerpos sospechan unos de otros, surgen muchos recelos.

Planeando sobre todos ellos, la sombra de los que se aprovechan de las debilidades humanas para conseguir dinero y poder. Nadie está a salvo, todo el mundo tiene un precio y este es, a menudo, demasiado alto.

Graziella Moreno nos brinda una novela que habla sin reparos ni atajos sobre la fragilidad humana, las tentaciones y las cárceles del alma.”

http://www.alreveseditorial.com/fitxallibre.php?i=187

 

graziella

L’autora amb el Toni Hill a la presentació del llibre.

(Fotos: http://www.muchomasqueunlibro.com )

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

“Calle de la Estación, 120” Léo Malet

calle-de-la-estacion-120-leo-malet

Lectura pel mes de marc 2017. Propera trobada dilluns dia 3 ‘abril a les 19:15 a l’Era de l’Esteve.

“Calle de la estación, 120, és la primera de les novel·les protagonitzades pel detectiu Nestor Burma que va escriure Léo Malet. Publicada l’any 1942, comença amb el retorn del detectiu d’un camp de presoners alemany. Burma es va incorporar a files en començar la segona guerra mundial, i va ser fet presoner l’any 40. A la parisina estació de Lió l’espera un dels seus antics col·laboradors, Bob Colomer. Des del tren el detectiu veu com li disparen. Abans de morir, però, li deixa un missatge: “digui-li a l’Hélène… Carrer de l’estació, número 120”. El més estrany és que Burma ja ha escoltat abans aquestes paraules, a la boca d’un presoner agonitzant en un hospital militar. Decidit a descobrir la identitat de l’assassí del seu amic, Burma inicia una investigació que el portarà a enfrontar-se a episodis del seu passat que ja creia tancats. Per fer-ho haurà de recorre el París ocupat pels nazis, i desplaçar-se fins a Lió principal ciutat de la França de Vichy, el règim col·laboracionista que es va instal·lar al sud-est del país. En la seva investigació Burma haurà de buscar a curiosos personatges com la misteriosa dona que s’assembla terriblement a la famosa actriu Michèle Hogan, o el lladre Jo Tour Eiffel, expert en robatoris de joieries, i suposadament mort a Anglaterra uns anys abans. Pel camí Léo Malet ens ofereix un magnífic retrat del que era la vida a la França ocupada, amb el racionament, les restriccions imposades pels nazis, i la gent que intenta viure sense haver de triar entre resistència i col·laboració”.

(Font:Fitxes de Lectura Biblioteques de l’Hospitalet de Llobregat, http://www.bibliotequeslh.cat/)

Publicado en Lectura del Mes | Deja un comentario

EL HADA CARABINA Daniel Pennac Ed. Mondadori, 2000

Seguint amb el fil de la novel·la negra francesa aquest mes hem llegit un nou autor, que va iniciar la seva activitat literària amb llibres per a nens i es va iniciar a la N.N. amb la saga de la família Malaussene de la qual forma part “El hada carabina”.

Després de llegir unes quantes novel·les negres, molt negres vàrem demanar un respir i la proposta va ser realment …..un gir de 180º. I per què dic això? Per què Daniel Pennac inventa un mon al revés, lluny de l’arquetip d’aquest gènere i en general del mon real: Personatges i situacions grotesques, caricaturitzades i alhora tràgiques que presenten un mon deformat . Només cal fixar-nos

  • En els policies protagonistes: El comissari Coudrier i els inspectors Van Thian i Pastor, o en la extravagant família Malaussene ,els seus “acollits “ i amics del barri de Belleville a París on es desenvolupa l’acció.
  • En els rols que acompleixen els personatges. L’autor volgudament ha anat més enllà invertint les regles usuals, els clixés socials i ens sorprèn i desorienta de vegades.

També es atípic el llenguatge narratiu que empra : barroc, redundant, ple de metàfores ( de vegades genials) però que està lluny de ser una narració àgil sinó més aviat feixuga. Però amb aquest llenguatge carregós ens descriu personatges entranyables ( Stojilkovitch per posar un exemple) ens transmet valors, especialment sentiment d’humanitat i tot això amb humor. Si, un humor irònic, caricaturesc sobre el mon i  les persones , posant l’èmfasi en entorns i persones humils a vegades marginals però no dolentes segons marquen els cànons socials.

I finalment vull remarcar que darrera “d’aquesta extravagància” hi ha una realitat social ( barris perifèrics) i política ( administració corrupta en conxorxa  amb poders econòmics) que dona sentit al relat.

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

“Escupiré sobre vuestra tumba”. Voris Bian

escupire

Lectura pel mes de febrer de 2017. Propera trobada, primer dilluns del mes de març.

“Escupiré sobre vuestra tumba trata del racismo hacia el hombre negro “aprobado así por la justicia”. Lee Anderson es un afroamericano (albino) que llega a un pueblo donde los jóvenes están sedientos de alcohol y sexo. Trabajando como vendedor en una librería, Lee oculta un secreto: la única razón por la que está allí es para vengar la muerte de su hermano, que murió linchado y colgado por haberse enamorado de una mujer blanca.

En cuanto a su estilo, esta obra es la más violenta de las escritas por Boris Vian, la más cruda y la más representativa de la serie de “Sullivan”, en la que Vian se propuso denunciar el racismo y las condiciones precarias de los negros en los estados sureños de los Estados Unidos. Poco después de su aparición, en 1949, el libro fue prohibido por considerarlo pornográfico e inmoral, y su autor fue condenado por ultraje a la moral y las buenas costumbres. También se publicó una versión “edulcorada” del libro.”

(Font: Wikipedia)

 

 

 

Publicado en Lectura del Mes | Deja un comentario