Llibre pel mes de desembre. “El grito de la lechuza” Patricia Highsmith

Robert Forester, un hombre tímido, ingeniero aeronáutico, que abandona Nueva York porque ya no puede soportar las disputas con su mujer, se refugia en un lugar de Pennsylvania para trabajar y encuentra sosiego contemplando a través de las ventanas de su casita a una muchacha desconocida que se afana en las tareas domésticas. Pero ella y su novio descubren que alguien espía la casa, y la joven sorprende un día a Forester. Entonces empiezan los problemas, y el ingeniero se encuentra de pronto atrapado en un drama de pesadilla, terror morboso y asesinato.

«Les voy a hacer una propuesta irresistible: relean a Highsmith, o léanla de nuevo, si no la conocen. Yo he releído a Highsmith este verano y he vuelto a disfrutar y a temblar, he vuelto a intoxicarme con el veneno de su literatura» (Rosa Montero, El País).

«Las novelas de Patricia Highsmith pueden releerse una y otra vez» (Graham Greene).

«La escritura de Highsmith es el equivalente verbal a una droga: fácil de consumir, oscuramente euforizante, totalmente adictiva… Highsmith pertenece al gremio temperamental de Dostoievski o Angela Carter» (David Cote, Time Out New York).

«Una historia extraordinaria… Uno cierra la mayoría de sus libros convencido de que el mundo es un lugar mucho más peligroso de lo que jamás había imaginado» (Julian Symons, The New York Times).

«El grito de la lechuza es escalofriante y perturbador, un thriller cargado de tensión» (Detroit Free Press).

«Una gran escritora» (Peter Handke).

Anuncios
Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Encuentro con la escritora Marta Sanz

WhatsApp Image 2018-11-18 at 22.24.16 (1)

Fieles a la cita anual del Club de Novela Negra con autores de este género, en fecha 17 de noviembre de 2018 hemos celebrado el encuentro con la escritora Marta Sanz, autora de “Black, black, black” y del siguiente libro con el mismo protagonista, Arturo Zarco, “Un buen detective no se casa jamás”.

En el coloquio, presentado por Marisa, moderado brillantemente por Lola y celebrado en la recién inaugurada Biblioteca de Altafulla, Marta nos explicó tanto la génesis de su primera novela negra –incluso la anécdota de la elección del título- como el proceso creativo de la segunda. Habló de su trayectoria literaria, de su encuentro con el editor Jorge Herralde, de la novela negra en general y de su salto a este género literario. E incluso, como primicia, apuntó que habrá una tercera parte de las aventuras de Zarco.

Nos recomendó para lectura del Club “El grito de la lechuza” de Patricia Highsmith; “Cosecha roja” de Dashiell Hammett; y “Mis rincones oscuros” de James Ellroy.

WhatsApp Image 2018-11-18 at 22.24.16

Si Marta nos había seducido con su escritura, en el coloquio nos acabó de conquistar con su palabra. Su discurso didáctico, extremadamente culto y plagado de ideas perspicaces nos lleva a concluir que se trata de una verdadera intelectual, sin que su producción literaria pueda entenderse fruto de la casualidad o de una afortunada tarde de inspiración.

Y si ello no fuera suficiente, durante la cena nos estuvimos riendo con ella, con sus ocurrencias e ingeniosas salidas ante las acometidas de los miembros del club.

WhatsApp Image 2018-11-18 at 22.24.21

La cena, excelente, por cierto, la tuvimos en el Restaurant Bruixes de Burriac. No será fácil igualar una jornada tan completa como esta, con una invitada que ha superado todas nuestras expectativas con creces.

 

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Llibre per llegir el mes d’octubre. “Un buen detective no se casa jamás” de la Marta Sanz. Trobada amb l’autora el 17 de novembre

Marta_SanzUn buen detective no se casa jamás

Zarco, aquel detective tan poco convencional de Black, black, black, cuarentón y gay, ex marido de Paula y luego novio de Olmo –tan joven, tan seductor, y ahora tan infiel– se va de viaje. Para olvidar y para que le olviden. También para huir de la compasión irónica de su ex mujer. Se refugiará en el riurau que la riquísima familia de Marina Frankel, una antigua amiga, tiene en las afueras de una ciudad de la costa mediterránea. Marina pertenece a una estirpe de gemelas monocigóticas: Amparo y Janni, la primera generación; Marina y su hermana Ilse; las hijas de Ilse. Abandonadas por Janni cuando eran niñas, Marina e Ilse han sido criadas por la tremenda Amparo, única heredera del viejo Orts, que con su vitalidad y su rústico talento para los negocios ha multiplicado la fortuna familiar. Ya mayor, Amparo se casa con Marcos Cambra, un bello podólogo que se parece a Delon, y vive en el riurau rodeado de mujeres que representan las dos caras de una extraña moneda familiar: una casi fea, la otra bellísima. El camaleónico poder de las hermanas rodea de misterio a esta familia de espesa femineidad y enigmas múltiples. Zarco, inesperado detective nunca escueto en palabras, los irá desvelando uno a uno, aunque de repente note, en su interior más recóndito, que también él necesita que alguien lo encuentre…

 

A la Marta Sanz ja la coneixiem literàriament des de la novel.la “Black, black, black” i el proper 17 de novembre a la nova biblioteca, a les 19:30 hores, la podrem conéixer personalment i parlar amb ella del llibre proposat per aquest mes, “Un buen detective no se casa jamás”.  Després tindrem el sopar literari de cada any.

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Reunió de l’1 d’octubre de 2018

maurizio-de-giovanni-el-invierno-del-comisario-ricciardi-D_NQ_NP_951755-MLA25567983574_052017-FMaurizio de Giovanni; escriptor italià (1958) la seva vida laboral, en gran part, la va dedicar a treballar a la banca. Quan ja tenia 50 anys es va decidir per a l’escriptura. La seva primera novel.la es va publicar a l’any 2011 l’Hivern  del comissari Ricciardi, que va ser el principi d’un recorregut d’èxits de la mà d’aquest comissari. Altres: La primavera …., L’estiu …, La tardor.

 

Resum i sinopsis: L’hivern del comissari Ricciardi

El comissari ha heretat de la seva mare un estrany poder: veu l’últim gest de les víctimes per mort violenta i pol escoltar les seves últimes paraules. En aquest primer cas com a comissari es troba en els camerinos del teatre “San Carlo di Napoli”  a on un tenor ha sigut assassinat. Com sempre es complirà la llei d’en Ricciardi: “les víctimes d’un crimen , siguin d’on siguin, rics o pobres, sempre moren per fam o per amor” Amb aquets relat comença la sèrie de novel·les del comissari Ricciardi

 

Valoració per part del grup

En general ha agradat força i ha trobat els personatges ben dibuixats però no és una novel.la potent, sense sorpreses i amb recorregut semblant a un conte de por. Moderadament negre.

 

Valoració: 6,5

 

A.Arcaute

 

 

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Reunió del 3 de setembre de 2018

leona blancaHenning Mankell Suècia (1948-2015). Inicia la seva carrera literària als anys setanta i com dramaturg arriba a ser director del Teatre Avinguda de Maputo (Mozambique). Ha publicat novel.la, obres de teatre i narracions infantils. La seva màxima audiència l’ha arribat com autor de fama mundial amb la sèrie de novel·la negra protagonitzada per l’inspector Kurt Wallander.

La seva obra té una clara voluntat d’analitzar els clars-foscos de la societat sueca per les rengles de la novel.la negra i d’altres com “El dinamitero” – Oskar Johansson el van donar per mort en una de les voladures; sen cavell, sense l’ull esquerra, sense la mà dreta i amb el baix ventre destorçat una veu el furada el cervell: Dinamitero de mierda…chusma, chusma,chusma- Una vida de l’esquerra dirigida per la tragèdia social; quan la seva novia corre a explicar-li a la senyor de la casa, a on treballa, que el seu nuvi, Oskar, ha mort, aquesta que gaudeix del seu esmorzar, s’enfutisma perquè no ha trucat a la porta_

A Mankell li va arribar el gran èxit amb la seva primera novel.la de 1991 “Asesinos sin rostro” la primera protagonitzada per l’inspector Wallander.

“La leona blanca” va ser una de les seves novel.es negres que hem llegir i ara en farem una valoració des de la nostra lectura.

Sinopsis: Una tarda de primavera l’agent Inmobiliaria Louise Akerblom és assassinada d’una forma brutal e inesperada – va veure alguna cosa que no devia? El lloc? El moment menys apropiat ? Un rostre?

El nostre company Lluis B. va valorar positivament el cercle que marca Mankell per iniciar i tancar aquesta història amb una trama ben lligada. Agafats a aquesta primera opinió va començar un recorregut d’opinions que anaven des del mecanisme i una estratègia bestial, fins a una presentació dels personatges com d’amagat. Aquesta lectura a altres els va portar a caminar en diagonal.

Argument de denuncia polític-social i un gran treball de camp envers a la conspiració internacional a les mans sense color, decidida a fer molles el procés antiapertheid a Sudàfrica.

Valoració del grup: 7,8

A.Arcaute

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Reunió del 3 de juliol de 2018

Reunió d’acomiat del curs de Novel.la Negra 2017-2018

Dimarts 3 de juliol de 2018

burst

Autor: Jake Arnott, Buckinghamshire, 1961, Anglaterra.Va estudiar a l’Aylesbury Grammar School fins els 16 anys. Va tastavellar en diferents oficis? Treballs? Model d’artistes, interpreta de signes, actor, assistent teatral, ajudant de la morgue del “University College Hospital. Durant els 80 va viure a diferents indrets a Londres. Ma va ser a punt de morir quan es va calar foc un edifici en el qual vivia com a okupa. El 1989 es va traslladar a viure a Leeds per a treballar a la companyia de teatre  radical. Durant una de les gires a nivell nacional va començar a escriure, deixant un llegat valuosíssim a la novel.la negra anglesa.

 

delitos a largo plazoTítol: “Delitos a largo Plazo”  Sinopsis i Resum

Les treparies d’un terrible gàngster londinencs. El debut extraordinari de Jake Arnott.

Londres anys 60. Musica pop, drogues, crimen i llibertat sexual. Aquest va ser l’escenari de la vida de Harry Stark; gàngster maniàtic depressiu, un gran gourmet, un exaltat pels vestits fets a mida i sempre acompanyat de jovenets al seu servei. Ningú que va conèixer a Stark va sentir-se indiferent a la seva ànima violenta que empastifa tot allò que toca. Cap dels cinc personatges que van desgranar la seva vida es van poder desprendre. Aquesta novel.la va ser la primera d’una aclamada trilogia.

Violència, frau, corrupció política i celebritats amb una gran creació del submón homosexual de Londres als anys 60.

Resum

A la reunió es varen sentir diferents veus a l’hora de valorar aquesta novel.la: Entusiasma per la connexió amb el lector que fa que restis agafat ala progressió de la novel.la. Autentica i creïble lleialtat al mon d’hampa per part dels protagonistes, sense per a això deixar de ser divertida de la mà de l’humor britànic.

No tothom va ser atrapat per la novel.la des del començament. Uns altres contràriament va perdre l’interes segons anava desenvolupant-se; però van coincidir en la bona evolució dels personatges i valorar-la com  poc negra des del punt de la sociopsicologia.

“Delitos a largo plazo” no agrada ja que les trames no han sorprès gaire, opinen uns altres; pesat i personatges que no tenen cabuda amb aquesta història.

La nota mitjana per aquesta lectura ha estat de : 7,6 punts

A,Arcaute

 

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Lectura pel mes de setembre: “El invierno del Comisario Ricciardi”, de Mauricio de Giovanni

Estamos en Nápoles y corre el año 1931, una época en que el fascismo en Italia goza de sus momentos de gloria. Es invierno, y la ciudad parece adormilada por el frío, pero el comisario Ricciardi no para de trabajar. Hombre de pocas palabras, solitario y terco, ha heredado de su madre un extraño poder: ve el último gesto de las víctimas de muerte violenta y escucha sus últimas palabras. Ese don le permite meterse de lleno en las investigaciones, pero le obliga a compartir parte del dolor de quien ha muerto. De ahí sus silencios y su mirada a veces extraviada.

En este primer caso vemos a Ricciardi en los camerinos del Teatro San Carlo de Nápoles. Ahí el gran tenor ArnaldoVezzi, artista admirado por su talento y amigo personal de Mussolini, ha sido brutalmente asesinado justo antes de subir al escenario para cantar I Pagliacci. Poco a poco iremos descubriendo el verdadero carácter de Vezzi y veremos cumplirse una vez más la ley de Ricciardi: las víctimas de un crimen, vengan de donde vengan, hagan lo que hagan, sean pobres o ricas, acaban muriendo por hambre o por amor.

Con este relato se inicia la larga serie de novelas dedicadas al comisario Ricciardi, unos libros donde la intriga es importante, pero cuenta también y sobre todo ir disfrutando de la buena literatura y de la vida de Nápoles en la época del fascismo, un tiempo que parece repetirse hoy sin descanso y con mucho descaro.

 

Propera reunió: dilluns 1 d’octubre a les 19:30 a l’Era de l’Esteve

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Sopar fi de curs 2017-2018

Hola blacks i blackes,

Aquest any i seguint la tradició, el passat divendres dia 6 de juliol vàrem fer la trobada/soparet que tan feliços ens fa i com ja fa uns anys te lloc al incomparable txoco del Lluis Lorenzo que tan amablement ens el cedeix per estar totalment a la fresca!!!

Un sopar exquisit ple de delicatessen, una part important islandès degut a que com havíem llegit BETTY de l’autor Arnaldur Indridason, doncs vinga allà estàvem amb els guèisers, salmó a l’assassinada, molt bo per cert, regat amb vi “El Prisionero”, diferents mariconades i amb el plat fort de Bacallà al “pil pil”, una elaboració fantàstica de la nostra Arantxa que va deixar el Bàltic per un Cantàbric impressionant!!

Les postres, pastís de xocolata elaborat pel fill de l’Àngel Boré que no té res a envejar a cap pastisseria de les de renom de Barcelona!

Xerrada interesant amb força contingut de les millores o canvis de la dinàmica del club però si alguna cosa va quedar clara es que estem molt a gust, anem quatre, sis o deu a les convocatòries. Val la pena!!

La black és una institució for ever and ever.

Estem molt orgullosos i seguim endavant.

Lola Galvan

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Reunió del 4 de juny de 2018

carter

Assistents: Marisa, Marta, Joan, Teresa, Mercè, Luís L., Angel i Arantxa

El dilluns 4 de juny 2018 ens vam reunir per a comentar i valorar la novel.la de l’escriptor

TED LEWIS (1940 – 1982) , títol “CARTER”

Ted Lewis músic, pintor, escriptor i col·laborador com a realitzador a la televisió anglesa. Arribà a participar a la pel·lícula dels Beatles “Yellow Submarine” al 1968. Com a novel·lista publica la seva primera novel.la autobiogràfica a l’any 1965 i el 1969 és quan dona a conèixer el seu personatge, Jack Carter com a “Jack’s Return Home”

Gran precursor de la novel.la negra contemporània a la Gran Bretanya. La seva escriptura juga amb una mena de cinisme i de gràcia pròpia a l’hora de descriure el mon criminal i la maltat. El seu mon és negra i ple de criminals amorals i sense pietat. Una vida de night –clubs i tuguris a on el flaire del sexe i l’olor del calé va més enllà de la violència o la venjança; el mon a on Ted Lewis fangués desbordat per l’alcohol, és a dir el camí que va escollir i el va portar a la prematura mort als 42 anys. La seva mort representa la pèrdua d’una icona del gènere negra.

Carter (1970) una aventura de “gàngsters” al més típic estil anglès. Un sicari que no té manies a l’hora de robar-li la dona al seu cap. Personatges que es mouen en una descriptiva atmosfera que et porta des del rebuig com a emfatitzar amb ell. A carter el vas descobrint pàgina a pàgina (el que va ser i el que és), passat i futur de la mà de Ted que no el mostrarà del tot fins el final. Hi ha una part que enganxa alguns lectors però no les formes. Una escriptura que s’agafa a les descripcions. Un univers de pervertits, assassins i sàdics. L ‘amoralitat forma part de la seva pell i és l’aire que respiren. Una història negra en un ambient negra i una novel.la que va “a més però a pitjor”

Ted Lewis ens porta dintre d’un paisatge en el que la presència de la policia o el inspector borratxo i cabut a la investigació no existeix, és a dir, no n’hi ha treball policial, tan sols el negre dins del negre.

A. Arcaute

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Llibre pel mes de juny: “Delitos a largo plazo” de Jake Arnott

Londres en los años 60. Música pop, drogas, crimen y libertad sexual. Este es el escenario de la vida de Harry Stark, gánster maniaco depresivo, amante del buen comer, de los trajes hechos a medida y de un buen número de jovencitos serviles. Nadie que conozca a Stark se puede mantener indiferente al aura de violencia contenida que parece impregnar todo lo que hace. No pudo, al menos, ninguno de los cinco personajes que desgranarán su vida. Esta novela es la primera parte de una aclamada trilogía. Violencia, fraudes, políticos corruptos y celebrities, y una maravillosa recreación del submundo homosexual del Londres de los años 60.

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario