Reunió del 4 d’abril de 2018

un lugar a donde ir Amb motiu de la Pasqua, es va canviar el dia de la reunió de dilluns a dimecres. Aquest llibre és el segon de la saga de la Guàrdia Civil Valentina Redondo. El primer era Puerto Escondido i el tercer, Donde fuimos invencibles acaba de sortir a la venda: https://mariaoruna.com/donde-fuimos-invencibles/

Aquí teniu un fragment de l·extens mail que ens ha enviat la nostra coordinadora Arantxa sobre la reunió:

No vam arribar a fer ple, si parlem de l’assistència, però podem afirmar que vam fer ple en participació activa i de força qualitat. Val a dir, que tot hi que són de molt d’agrair els comentaris per correu, no es consideren del tot complerts, ja que manca la essència del verb amb el col·loqui.

 L’opinió més generalitzada ha estat “m’ha agradat força”, sinó més no, s’ha obert un debat al voltant de la trama; per uns/unes massa extensa i reiterativa i per a altres/as necessària, donant-li valor al treball de camp desenvolupat en vers a la medicina forense i, recerca en el mon de la geologia, l’espeleologia i tot allò que obsessiona més enllà de les entranyes de la terra. Van haver coincidències amb la trilogia del Baztán de Dolores Redondo. També va arribar el ressò de “trepidant” acompanyat d’una sensació de possibilitat autobiogràfica. Els personatges per a la majoria estan be estructurats i dibuixats amb precisió carismàtica en l’embolcall físic i de personalitat.    

 Per una altra banda hi ha qui ha trobat la novel.la poc creïble donat la complexitat de l’historia amb excessiva informació innecessària per a la trama. Valorant positivament sigui Cantabria el lloc escollit per a desenvolupar aquesta història negra sempre millor que N.Y. que no ens arriba tant propera.

La possibilitat del naixement d’un subgènere escrit per Dones, ha estat plantejat i s’ha posat com exemple unes possibles coincidències en aquestes tres escriptores: Dolores Redondo, Eva García Saiz de Urtui i Maria Ortuña, Las tres jugant en la coneixença de la seva terra. Valle del Baztan, Vitoria i Cantabria. Fen esmena als costums ancestrals i situació històrica.

 

 

Anuncios
Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Lectura pel mes d’abril: “Pálido criminal” de Philip Kerr

En homenatge al Philip Kerr mort recentment a l’edat de 62 anys i al que vam conèixer amb el primer llibre de la nissaga de Bernie Gunther “Violetas de marzo” i vam retrobar a BCNegra l’any 2015, el mes d’abril llegirem el segón llibre de la trilogia “Berlin Noir”

Berlín, 1938. El ambiente se ha enrarecido en Alemania. Desde la ascensión al poder del Partido Nazi, las frías calles berlinesas que Bernie Gunther tan bien conoce están repletas de señales que conducen al país hacia el odio, el terror y quizá la guerra. El detective Gunther, antiguo agente de policía, se verá obligado a reincorporarse al cuerpo y colaborar con unas autoridades que detesta tanto como teme. Aunque lo que preocupa a sus superiores no es banal: un criminal anda suelto, violando y asesinando a inocentes muchachas de raza aria, sin que nadie consiga darle caza. Pero ¿qué sucederá cuando Gunther descubra que en el caso están implicados varios miembros de las SS, entre quienes figura nada más y nada menos que el mismísimo Heinrich Himmler? Pálido criminal (Serie Bernie Gunther, 2), segunda entrega de la trilogía «Berlín Noir», embrión de la exitosa serie protagonizada por el detective Bernie Gunther, reúne lo mejor de la literatura policíaca y de la ficción histórica. Con unos personajes magníficamente trazados y una trama vibrante, esta novela consolidó a Philip Kerr como uno de los mejores escritores de su género.

 

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Reunió del 5 de març de 2018

bettyEl llibre proposat pel mes de febrer ha tingut molt bones crítiques als membres del club. A la majoria ens ha sorprès i agradat el cop d’efecte de l’autor cap a la meitat del llibre. I alhora ens ha servit per adonar-nos que nosaltres mateixos caiem en el parany dels estereotips en un temps on les coses no són necessàriament tal i com les hem après.

Si en d’altres novel.les negres hem patit per l’addicció del protagonista a l’alcohol o les drogues –exemple paradigmàtic és el Harry Hole del Jo Nesbo- al llibre d’aquest mes també hem patit per l’adicció del personatge protagonista respecte de la Betty. El final, que a algú ha decebut,  en realitat és el col.lorari dels propis actes del protagonista, sense grans sorpreses. I resulta la conclusió més lògica; quan un s’ha deixat manipular per una dona com la Betty no hi queb cap més solució que assumir les  conseqüències. Per altra banda, és molt difícil no deixar-se enlluernar per la Betty, una dona que ho té tot, fins i tot falta d’escrúpols.

Tot i aixi molts membres del Club s’anirien a sopar amb la Betty.

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Llibre pel mes de març: “Un lugar a donde ir” de María Oruña

Han transcurrido varios meses desde que Suances, un pequeño pueblo de la costa cántabra, fuese testigo de varios asesinatos que sacudieron a sus habitantes. Sin embargo, cuando ya todo parecía haber vuelto a la normalidad, aparece el cadáver de una joven en La Mota de Trespalacios, un recóndito lugar donde se encuentran las ruinas de una inusual construcción medieval. Lo más sorprendente del asunto no es que la joven vaya ataviada como una exquisita princesa del medievo, sino el objeto que porta entre sus manos y el extraordinario resultado forense de la autopsia.

Cuando hasta los más escépticos comienzan a plantearse un imposible viaje en el tiempo, comienzan a ocurrir más asesinatos en la zona que parecen estar indisolublemente unidos a la muerte de la misteriosa dama medieval.

Mientras Valentina Redondo y su equipo investigan los hechos a contrarreloj, Oliver Gordon, ayudado por su viejo amigo de la infancia, el músico Michael Blake, buscará sin descanso el paradero de su hermano Guillermo, desaparecido desde hace ya dos años, y descubrirá que la verdad se dibuja con contornos punzantes e inesperados.

 

Propera reunió dimecres 4 d’abril a les 19:30 a l’Era de l’Esteve

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Reunió del 5 de febrer

las sombras de quirkeA la reunió vam parlar del llibre “Las sombras de Quirke”, de Benjamin Black. Aquest és un fragment del mail enviat per la nostra coordinadora Arantxa:

“De fàcil lectura i agradable;  amb la presència de pocs personatges que fa manejable el seu protagonisme.  La grisa trama, que per alguns, en cap moment va arribar a ser negra,  no malmet la qualitat de les descripcions i el realisme de les sensacions: La mort, la infidelitat, l’amor i  les veus interiors dels personatges. Black passa de puntetes per sobre de problemes reals, com les adopcions il·legals de nadóns amb  la participació de l’església catòlica i la mirada abstracta del poder.

El nostre company Angel Bore va compartir amb nosaltres unes declaracions de Teresa Suárez que ens va fer esbrinar una ampliació de la lectura tant diversa que poden aportar els lectors d’un mateix llibre,

Teresa Suárez: “ Cuando de la mano de su particular y entrañable Mr. Hyde te trasladas al Dublín de los años cincuenta, la exquisita precisión de las descripciones y su gran capacidad para sacudirte sensorialmente con un lenguaje sencillo, te introduce en un universo proustiano plagado de los sonidos (“Una vez más se hizo el silencio en la habitación. El sonido del tráfico en la calle llegaba hasta ellos. Pasaron un caballo y un carro. Un borracho voceó un fragmento de una canción”), colores (“Los árboles de Ailesbury Road parecían palpitar bajo la luz del sol, grandes copas bulbosas de hojas titilando en la neblina grisácea de la calima”), olores (“Al aproximarse a los muelles les llegó el hedor del río; un poco más adelante sintieron la fragancia densa y empalagosa de la malta que se tostaba en la fábrica de Guinness”) y sabores (“Pinchó lo que quedaba del urogallo. La carne estaba dura y apenas sabía a nada”), de la Irlanda natal de Banville”

 Opinions que s’han rebut per correu:

 Mercè: El llibre d’aquest mes d’agradat, L’he trobat especialment interessant que fos un forense el protagonista. També m’han agradat els personatges secundaris i la narrativa sobre la societat irlandesa.

Maru: El llibre m’ha agradat molt i coincideixo del tot amb la crítica de la Mercè. La narrativa no sembla de novel·la negra. S’entreté molt amb les trames personals dels protagonistes, cosa positiva per mi.

Nuria: Doncs a mi no m’ha agradat el llibre. No l’he trobat gens “negre”; m’ha fet la impressió que l’autor vol abarcar molts temes diferents però no aprofundeix en cap; els personatges els trobo molt forçats i l’ambientació no la trobo gaire en el seu temps.

Joan: Una novel·la prou interessant.. La primera part molt descriptiva un xic per mi massa llarg. Desprès entra en el tema i desenvolupa molt bé fins el final.

Luis B. la novel.la m’ha deixat indiferent. M’he adonat al llegir-la que em falten dades per completar dels personatges.. tant de la història prèvia del Quirke, com del Jutge Griffin, les histories que van tenir amb el Costigans, les historia de la Maisie, en definitiva que no crec que es pugui llegir amb independència dels altres llibres de la sèrie. A més a més he patit molt amb l’addicció del Quirke, perqué no prengués alcohol… I m’han interessat més les histories sentimentals del protagonista que la pròpia trama.

 Marisa: Pensava que si la novel·la negra era de criminals amb un background social important, aquesta es social, molt social, amb una mica de crim. Tot i que el crim planeja tota l’estona…Està ben escrita

 Samuele: La novel·la no m’ha agradat gaire, penso que no s’hauria de classificar com a negra, no és suficient un mort per a que ho sigui. El títol ens donava un indici del que ens trobaríem a les seves pàgines. Ben escrita i ben descrita en l’ambientació, i en els personatges. Em deixa perplex la trama. Personalment la trobo una mica avorrida.

Lola: La novel.la m’ha agradat moltíssim, m’ha entretingut i ha estat fàcil de llegir. Considero que no és massa negra, però té el seu encant; tenint en compte el moment en el que es desenvolupen els fets (anys 50), la forma de matar era molt més sofisticada i ara el fet de matar sembla més fàcil.  

Tot això i una agradable estada és el que van gaudir amb tant valuosa companya”. 

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Llibre pel mes de febrer: “Bettý” d’Arnaldur Indridason

¿Podría alguien haberse negado a los deseos de una mujer como Bettý? Probablemente nadie podría haberse resistido a ella, nadie podría haberse negado a todas y cada una de sus proposiciones. Desde el momento en que apareceuna mujer así en tu vida ya nada vuelve a ser igual. Con Bettý es inevitable caer en un universo de sensualidad, pasión y también perversidad como jamás nadie había soñado.

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

BCNegra 2018

bcnegra-2018-cartell-400_0Dilluns 29 de gener comença BCNegra. Des del Club estem mirant d’anar algun dia per viure l’ambient amb els escriptors i seguidors d’aquest gènere literari. Molts dels participants en les xerrades i col·loquis han passat pel nostre club:

Margarida Aritzeta (que intervindrà el 29 de gener), Jordi Canal (30 gener), Sebastià Benassar (30 gener), Jordi Ledesma (31 de gener) i Víctor del Àrbol (3 de febrer).

 

D’altres els coneixem per haver-nos llegit alguns dels seus llibres al club:

Carlos Zanon (29 gener, vam llegir “Tarde, mal y nunca”)

Lorenzo Silva (31 de gener, “La marca del meridiano”)

James Ellroy (2 de febrer, “La dalia negra”)

Leonardo Padura (2 de febrero, “La neblina del ayer”)

Alexis Ravelo (3 de febrer, “La estrategia del pequinés”)

Marta Sanz (3 de febrer, “Black, black, black”)

Don Wislow (3 de febrer, “El poder del perro”)

Claudia Piñeiro (3 de febrer, “Betibú”)

Andreu Martin (4 de febrero, “Societat negra”)

També està prevista la programació de dos pel·lícules de llibres que hem llegit: “La dalia negra” i “Betibú”.

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Llibre pel mes de gener: “Las sombras de Quirke” Benjamin Black

El maestro irlandés y Premio Príncipe de Asturias sorprende con la mejor entrega de Black hasta la fecha.

«La séptima entrega, Las sombras de Quirke,es tan magnífica como de costumbre. Si aún no ha conocido a Quirke, un patólogo alcohólico, prepárese para darse un atracón con los seis primeros y leérselos de golpe para poder echarle el guante a este.»
Isabella Biedenharn, Entertainment Weekly

Incapaz de guardar reposo pese a sus alucinaciones y desvanecimientos, Quirke regresa al trabajo en la morgue de Dublín. Es a él a quien llaman cuando aparece un cuerpo en el interior de un coche calcinado: todo apunta al suicidio de un funcionario advenedizo, pero Quirke no puede quitarse de la cabeza la sospecha de que algo no encaja. La única testigo se ha esfumado, han borrado todo rastro de ella.

Al reunir las piezas de su desaparición, el patólogo se ve atraído hacia las sombras del universo de las élites dublinesas: sociedades secretas y política eclesiástica de altos vuelos, políticos corruptos y hombres con mucho dinero que perder. Mientras la psicoanalista austriaca Evelyn Blake entra en su vida y en su corazón, la pista acaba por llevar a Quirke hacia su propia familia, y pasado y presente entran…

Propera reunió dilluns 5 de febrer a les 19:30 a l’Era de l’Esteve (atenció, no a La Violeta)

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Reunió del 8 de gener

Fragment del mail enviat per l’Arantxa als membres del club:

la mirada del observador“La lectura d’aquesta novel.la va recorre la ment dels nostres companys de forma “cultiforme” el que va provocar la sorpresa de; com amb dos personatges i un fictici es pot escriure un llibre de lectura fantàstica i trepidant mentre es gaudeix d’una traducció correcta. Hi ha qui la seva opinió no va més enllà d’interessant, donant per vàlida la problemàtica dels personatges, la resta resolta de manera fàcil. També va arribar el moment de “no m’ha agradat més enllà de l’idea original utilitzada”, considerada inversemblant. La voluntat vençuda i no poder continuar pel rebuig vers a “el Ojo” ha estat una experiència. El ritme, les formes reiteratives dels fets va crear incredulitat en altres. Algú var dir que la satisfacció de llegir-la no fa que sigui recomanable aquesta lectura, des de la seva opinió: el que no fa que la va trobar repetitiva, massa llarga i embrollada en uns personatges que: són difusos com fantasmes en una trama estranya i curiosa és una altra sensació davant d’aquesta lectura. Per resoldre… aquest embolcall de sensacions un últim element per a fusionar en el gresol: Un detectiu que no vol esbrinar l’autor del crim, una relació de dependència que acaba en complicitat dels delictes, una empatia envers el lector i els personatges que recorre entre el perdó i la culpabilitat.

Seguint l’ordre del dia es va presentar una nova alternativa de lectura. Llegir els títols més recomanats durant l’any 2017. Segons diferents fonts. Per a aquest mes de gener vam escollir la novel.la de Benjamin Black “Las sombras de Quirke”

 

I aquest es un fragment del mail enviat per un altre membre del club, ja que com sabeu el que no pot venir a la reunió te la possibilitat d’enviar el seu comentari per Whatsapp o per mail :

“A mi si que m’ha agradat força el llibre d’aquest mes, sense arribar a l’èxtasi que li ha produït al Paco Camarasa segons diu al pròleg. Val a dir que es una novel.la negra diferent; el detectiu no tracta d’esbrinar l’autor del crim, si no que queda atrapat per la personalitat de l’assassina i la magnitud dels seus crims i alhora acaba sent còmplice en els seus delictes.

I és precisament aquesta relació de dependència que s’estableix de El Ojo envers la Lucy el que mes m’ha agradat, perquè a mi també m’ha passat el mateix. Jo, com el Ojo, no volia que la Lucy matés, però després m’he acostumat i mes tard volia que tot li sortís be. I al principi volia que el Ojo la detingués i actués conforme a la llei, però després desitjava que el protagonista s’en sortis de la situació sense problemes i fins i tot m’he alegrat quan el jefe li ha donat mes de 40.000 dolars per uns mesos de feina perduts. Llavors he pensat que jo també m’havia convertit en “el observador” de tots dos.

“La mirada…” es sens dubte un llibre molt interesant perque és diferent i ha valgut la pena llegir-lo. Li poso un 8. M’aniria a sopar amb la Lucy, vigilant sempre el meu got…

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Reunió del 4 de desembre

A la reunió del 4 de desembre vam comentar el llibre “El exterminio”. No va agradar gaire i per l’efecte contagi va haver alguns membres del club que no l’han donat cap oportunitat. Ens ha semblat un llibre sobrevalorat. De vegades semblava escrit pel Boris Vian en la linia de “Escupire sobre vuestra tumba” barrejat amb “Asesinato en el orient express” on tothom te motius per assassinar la víctima.9788490067703

Hi ha varies trames al mateix llibre i a alguns els ha semblat que eren des connexes. Hi ha hagut algun comentari que ha assenyalat que havia agradat la narració en primera persona de cada personatge i com es complementaven.

A alguns ha decebut el final i d’altres no han entès com el pare mata la filla i el seu xicot, a més que l’assassí hauria pogut estar qualsevol.

En conjunt el llibre no ha acabat de fer el pes però donem les gràcies a la nostra coordinadora Arantxa perquè és un llibre que s’ha de llegir atès que el Thompson és un referent de la novel·la negra i se l’ha comparat amb el Dashiel Hammet o el Raymond Chandler.

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario