Reunió del 5 de febrer

las sombras de quirkeA la reunió vam parlar del llibre “Las sombras de Quirke”, de Benjamin Black. Aquest és un fragment del mail enviat per la nostra coordinadora Arantxa:

“De fàcil lectura i agradable;  amb la presència de pocs personatges que fa manejable el seu protagonisme.  La grisa trama, que per alguns, en cap moment va arribar a ser negra,  no malmet la qualitat de les descripcions i el realisme de les sensacions: La mort, la infidelitat, l’amor i  les veus interiors dels personatges. Black passa de puntetes per sobre de problemes reals, com les adopcions il·legals de nadóns amb  la participació de l’església catòlica i la mirada abstracta del poder.

El nostre company Angel Bore va compartir amb nosaltres unes declaracions de Teresa Suárez que ens va fer esbrinar una ampliació de la lectura tant diversa que poden aportar els lectors d’un mateix llibre,

Teresa Suárez: “ Cuando de la mano de su particular y entrañable Mr. Hyde te trasladas al Dublín de los años cincuenta, la exquisita precisión de las descripciones y su gran capacidad para sacudirte sensorialmente con un lenguaje sencillo, te introduce en un universo proustiano plagado de los sonidos (“Una vez más se hizo el silencio en la habitación. El sonido del tráfico en la calle llegaba hasta ellos. Pasaron un caballo y un carro. Un borracho voceó un fragmento de una canción”), colores (“Los árboles de Ailesbury Road parecían palpitar bajo la luz del sol, grandes copas bulbosas de hojas titilando en la neblina grisácea de la calima”), olores (“Al aproximarse a los muelles les llegó el hedor del río; un poco más adelante sintieron la fragancia densa y empalagosa de la malta que se tostaba en la fábrica de Guinness”) y sabores (“Pinchó lo que quedaba del urogallo. La carne estaba dura y apenas sabía a nada”), de la Irlanda natal de Banville”

 Opinions que s’han rebut per correu:

 Mercè: El llibre d’aquest mes d’agradat, L’he trobat especialment interessant que fos un forense el protagonista. També m’han agradat els personatges secundaris i la narrativa sobre la societat irlandesa.

Maru: El llibre m’ha agradat molt i coincideixo del tot amb la crítica de la Mercè. La narrativa no sembla de novel·la negra. S’entreté molt amb les trames personals dels protagonistes, cosa positiva per mi.

Nuria: Doncs a mi no m’ha agradat el llibre. No l’he trobat gens “negre”; m’ha fet la impressió que l’autor vol abarcar molts temes diferents però no aprofundeix en cap; els personatges els trobo molt forçats i l’ambientació no la trobo gaire en el seu temps.

Joan: Una novel·la prou interessant.. La primera part molt descriptiva un xic per mi massa llarg. Desprès entra en el tema i desenvolupa molt bé fins el final.

Luis B. la novel.la m’ha deixat indiferent. M’he adonat al llegir-la que em falten dades per completar dels personatges.. tant de la història prèvia del Quirke, com del Jutge Griffin, les histories que van tenir amb el Costigans, les historia de la Maisie, en definitiva que no crec que es pugui llegir amb independència dels altres llibres de la sèrie. A més a més he patit molt amb l’addicció del Quirke, perqué no prengués alcohol… I m’han interessat més les histories sentimentals del protagonista que la pròpia trama.

 Marisa: Pensava que si la novel·la negra era de criminals amb un background social important, aquesta es social, molt social, amb una mica de crim. Tot i que el crim planeja tota l’estona…Està ben escrita

 Samuele: La novel·la no m’ha agradat gaire, penso que no s’hauria de classificar com a negra, no és suficient un mort per a que ho sigui. El títol ens donava un indici del que ens trobaríem a les seves pàgines. Ben escrita i ben descrita en l’ambientació, i en els personatges. Em deixa perplex la trama. Personalment la trobo una mica avorrida.

Lola: La novel.la m’ha agradat moltíssim, m’ha entretingut i ha estat fàcil de llegir. Considero que no és massa negra, però té el seu encant; tenint en compte el moment en el que es desenvolupen els fets (anys 50), la forma de matar era molt més sofisticada i ara el fet de matar sembla més fàcil.  

Tot això i una agradable estada és el que van gaudir amb tant valuosa companya”. 

Anuncios
Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Llibre pel mes de febrer: “Bettý” d’Arnaldur Indridason

¿Podría alguien haberse negado a los deseos de una mujer como Bettý? Probablemente nadie podría haberse resistido a ella, nadie podría haberse negado a todas y cada una de sus proposiciones. Desde el momento en que apareceuna mujer así en tu vida ya nada vuelve a ser igual. Con Bettý es inevitable caer en un universo de sensualidad, pasión y también perversidad como jamás nadie había soñado.

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

BCNegra 2018

bcnegra-2018-cartell-400_0Dilluns 29 de gener comença BCNegra. Des del Club estem mirant d’anar algun dia per viure l’ambient amb els escriptors i seguidors d’aquest gènere literari. Molts dels participants en les xerrades i col·loquis han passat pel nostre club:

Margarida Aritzeta (que intervindrà el 29 de gener), Jordi Canal (30 gener), Sebastià Benassar (30 gener), Jordi Ledesma (31 de gener) i Víctor del Àrbol (3 de febrer).

 

D’altres els coneixem per haver-nos llegit alguns dels seus llibres al club:

Carlos Zanon (29 gener, vam llegir “Tarde, mal y nunca”)

Lorenzo Silva (31 de gener, “La marca del meridiano”)

James Ellroy (2 de febrer, “La dalia negra”)

Leonardo Padura (2 de febrero, “La neblina del ayer”)

Alexis Ravelo (3 de febrer, “La estrategia del pequinés”)

Marta Sanz (3 de febrer, “Black, black, black”)

Don Wislow (3 de febrer, “El poder del perro”)

Claudia Piñeiro (3 de febrer, “Betibú”)

Andreu Martin (4 de febrero, “Societat negra”)

També està prevista la programació de dos pel·lícules de llibres que hem llegit: “La dalia negra” i “Betibú”.

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Llibre pel mes de gener: “Las sombras de Quirke” Benjamin Black

El maestro irlandés y Premio Príncipe de Asturias sorprende con la mejor entrega de Black hasta la fecha.

«La séptima entrega, Las sombras de Quirke,es tan magnífica como de costumbre. Si aún no ha conocido a Quirke, un patólogo alcohólico, prepárese para darse un atracón con los seis primeros y leérselos de golpe para poder echarle el guante a este.»
Isabella Biedenharn, Entertainment Weekly

Incapaz de guardar reposo pese a sus alucinaciones y desvanecimientos, Quirke regresa al trabajo en la morgue de Dublín. Es a él a quien llaman cuando aparece un cuerpo en el interior de un coche calcinado: todo apunta al suicidio de un funcionario advenedizo, pero Quirke no puede quitarse de la cabeza la sospecha de que algo no encaja. La única testigo se ha esfumado, han borrado todo rastro de ella.

Al reunir las piezas de su desaparición, el patólogo se ve atraído hacia las sombras del universo de las élites dublinesas: sociedades secretas y política eclesiástica de altos vuelos, políticos corruptos y hombres con mucho dinero que perder. Mientras la psicoanalista austriaca Evelyn Blake entra en su vida y en su corazón, la pista acaba por llevar a Quirke hacia su propia familia, y pasado y presente entran…

Propera reunió dilluns 5 de febrer a les 19:30 a l’Era de l’Esteve (atenció, no a La Violeta)

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Reunió del 8 de gener

Fragment del mail enviat per l’Arantxa als membres del club:

la mirada del observador“La lectura d’aquesta novel.la va recorre la ment dels nostres companys de forma “cultiforme” el que va provocar la sorpresa de; com amb dos personatges i un fictici es pot escriure un llibre de lectura fantàstica i trepidant mentre es gaudeix d’una traducció correcta. Hi ha qui la seva opinió no va més enllà d’interessant, donant per vàlida la problemàtica dels personatges, la resta resolta de manera fàcil. També va arribar el moment de “no m’ha agradat més enllà de l’idea original utilitzada”, considerada inversemblant. La voluntat vençuda i no poder continuar pel rebuig vers a “el Ojo” ha estat una experiència. El ritme, les formes reiteratives dels fets va crear incredulitat en altres. Algú var dir que la satisfacció de llegir-la no fa que sigui recomanable aquesta lectura, des de la seva opinió: el que no fa que la va trobar repetitiva, massa llarga i embrollada en uns personatges que: són difusos com fantasmes en una trama estranya i curiosa és una altra sensació davant d’aquesta lectura. Per resoldre… aquest embolcall de sensacions un últim element per a fusionar en el gresol: Un detectiu que no vol esbrinar l’autor del crim, una relació de dependència que acaba en complicitat dels delictes, una empatia envers el lector i els personatges que recorre entre el perdó i la culpabilitat.

Seguint l’ordre del dia es va presentar una nova alternativa de lectura. Llegir els títols més recomanats durant l’any 2017. Segons diferents fonts. Per a aquest mes de gener vam escollir la novel.la de Benjamin Black “Las sombras de Quirke”

 

I aquest es un fragment del mail enviat per un altre membre del club, ja que com sabeu el que no pot venir a la reunió te la possibilitat d’enviar el seu comentari per Whatsapp o per mail :

“A mi si que m’ha agradat força el llibre d’aquest mes, sense arribar a l’èxtasi que li ha produït al Paco Camarasa segons diu al pròleg. Val a dir que es una novel.la negra diferent; el detectiu no tracta d’esbrinar l’autor del crim, si no que queda atrapat per la personalitat de l’assassina i la magnitud dels seus crims i alhora acaba sent còmplice en els seus delictes.

I és precisament aquesta relació de dependència que s’estableix de El Ojo envers la Lucy el que mes m’ha agradat, perquè a mi també m’ha passat el mateix. Jo, com el Ojo, no volia que la Lucy matés, però després m’he acostumat i mes tard volia que tot li sortís be. I al principi volia que el Ojo la detingués i actués conforme a la llei, però després desitjava que el protagonista s’en sortis de la situació sense problemes i fins i tot m’he alegrat quan el jefe li ha donat mes de 40.000 dolars per uns mesos de feina perduts. Llavors he pensat que jo també m’havia convertit en “el observador” de tots dos.

“La mirada…” es sens dubte un llibre molt interesant perque és diferent i ha valgut la pena llegir-lo. Li poso un 8. M’aniria a sopar amb la Lucy, vigilant sempre el meu got…

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Reunió del 4 de desembre

A la reunió del 4 de desembre vam comentar el llibre “El exterminio”. No va agradar gaire i per l’efecte contagi va haver alguns membres del club que no l’han donat cap oportunitat. Ens ha semblat un llibre sobrevalorat. De vegades semblava escrit pel Boris Vian en la linia de “Escupire sobre vuestra tumba” barrejat amb “Asesinato en el orient express” on tothom te motius per assassinar la víctima.9788490067703

Hi ha varies trames al mateix llibre i a alguns els ha semblat que eren des connexes. Hi ha hagut algun comentari que ha assenyalat que havia agradat la narració en primera persona de cada personatge i com es complementaven.

A alguns ha decebut el final i d’altres no han entès com el pare mata la filla i el seu xicot, a més que l’assassí hauria pogut estar qualsevol.

En conjunt el llibre no ha acabat de fer el pes però donem les gràcies a la nostra coordinadora Arantxa perquè és un llibre que s’ha de llegir atès que el Thompson és un referent de la novel·la negra i se l’ha comparat amb el Dashiel Hammet o el Raymond Chandler.

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Llibre pel desembre: “La mirada del observador” Marc Behm

Un detective fracasado y solitario, obsesionado con una hija a la que busca desde hace años, es contratado por unos padres preocupados para que investigue a la pareja de su hijo. Ante la sorpresa del detective, la joven mujer se revela como una auténtica viuda negra capaz de matar a su marido con una insospechada frialdad. Sin embargo, el investigador no sólo no la delatará, sino que se desvinculará de sus clientes y se dedicará a seguirla obsesivamente e incluso a protegerla en ocasiones, puesto que en ella ve personificada de una manera irracional la figura de su hija. A lo largo de todo Estados Unidos, de más de diez años y de diversos asesinatos perpetrados, seguiremos a estos personajes inolvidables en una hipnótica espiral en la que Marc Behm sumerge al lector, haciéndole también partícipe de la fascinación de ese detective, cuyo nombre no aparece en toda la novela, y al que sólo conocemos, de una manera nada inocente, con el nombre de “el Ojo”.

El comentarem el proper dilluns 8 de gener de 2018 a les 19:30 hores a La Violeta.

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Trobada amb la Margarida Aritzeta, 18 de novembre de 2017

Perquè a Altafulla no només fem triatlons, un any més, en el marc de les Festes de Sant Martí, hem tingut la trobada amb un escriptor de novel.la negra. Després del Jordi Ledesma, el Víctor del Árbol, el Gutiérrez Maluenda, el Sebastià Benassar, l’Antonia Huertas i el Pere Cervantes, ha estat la Margarida Aritzeta la que ens ha regalat amb la seva presencia a la Sala de Plens de l’Ajuntament d’Altafulla.IMG_20171118_193437_resized_20171120_065424531L’acte ha estat presentat per la nostra coordinadora Arantxa i moderat per la Conxita. A la trobada la Margarida ens ha explicat la dinàmica del seu procés creatiu en general i de “l’Amant xinés” en particular, la manera com li han vingut les idees, i fins i tot ens ha aclarit que alguns dels misteris del llibre que queden a l’aire no els tenia resolts en acabar el llibre i que no ha estat fins al següent llibre, “Els fils de l’aranya” que no els ha solucionat. També ens ha explicat les seves influències i autors preferits. I ens ha sorprès explicant-nos que als dotze anys, quan va començar a llegir a la biblioteca d’una amiga, combinava els llibres de “Los cinco” d’Enid Blyton amb les tragèdies de Shakespeare. Potser per això ara dona classes de teoria de la literatura…

 

IMG_20171118_193530_resized_20171120_065425330La manera de parlar tan didàctica –es nota la seva vocació docent- i tan propera ens ha permès gaudir d’una bona estona. Els assistents hem pogut plantejar dubtes, fer-li arribar les nostres opinions com humils lectors i debatre amb ella sobre aspectes dels seus personatges; tot un luxe poder compartir amb l’autora el llibre que hem llegit. Ens ha parlat del “naixement” literari de la Mina Fuster, de la manera que volia allunyar-la d’altres protagonistes de sagues de novel.la negra i hem aprofitat també per comentar el que esperem dels detectius o policies i sobre si convé o no que tinguin ombres a les seves actuacions. Inevitablement ha sorgit el nom del Harry Hole, paradigma del policia amb addiccions i que frega la línia de la legalitat als llibres del Jo Nesbo.
A tots ens han vingut ganes de seguir les aventures de la Inspectora Mina a “Els fils de l’aranya”. I ens ha agradat que la Margarida ens avancés que al tercer llibre de la saga la Mina potser tindrà problemes amb afers interns.
En acabar la Margarida ha signat llibres als assistents.

IMG_20171118_221732_resized_20171120_065426854
Posteriorment hem anat els membres del Club i els convidats al restaurant Ballesté a on hem degustat un dels millors menús dels sopars de les trobades (sopars temàtics a banda): Primer plat, sis petites degustacions (pebrot del piquillo amb ventresca de tonyina, crema de verduretes, croqueta de calamar amb la seva tinta, torradeta d’ous amb foie, pasta farcida amb soja, i pop amb puré de patata fregida). De segon a triar entre filet ibèric a l’Oporto i llobarro amb puré de pèsols. De postres pastis de la casa.
Tot això amb el vi recomanat pel nostre enòleg de capçalera Jaume S., Vinyes de l’Albà blanc xarel.lo i negre. D.O. Catalunya (de la Conca del Gaià).

IMG_20171118_220525_resized_20171120_065426075IMG_20171118_214625_resized_20171120_065427758
La nit s’ha fet molt curta. Ja tenim ganes de retrobar-nos i des d’aquí desitgem molt d’èxit a la Margarida i que quan publiqui el seu proper llibre el presenti al Club de Novel.la Negra d’Altafulla.

IMG_20171118_221745_resized_20171120_065830536

IMG-20171119-WA0013

 

 

 

 

Publicado en Sin categoría, Trobades del Club | Deja un comentario

Llibre per llegir el novembre: “El exterminio” de Jim Thomson

Luane Devore está a punto de ser asesinada. Es su tema preferido de conversación. Y nadie sabe quién va a ser el asesino.Podría ser el joven marido al que tiene sometido de una forma inquietante. O el médico insigne con un vergonzoso secreto en su pasado.

9788490067703

En El exterminio, el autor de culto de la literatura negra norteamericana reconfigura la novela de intriga de un modo ingenioso a más no poder. Aquí no se trata de saber quién ha sido el asesino, sino de quién va a serlo. Al capturar las ambiciones, celos y odios subterráneos que se dan en un pueblo costero en decadencia, al orquestar las voces de una víctima perfecta y de un coro de personajes que pronto van a ser todos sospechosos, Jim Thompson ha escrito una novela humorística, conmovedora y aterradora a la vez…

La propera trobada serà el 4 de desembre de 2017.

Publicado en Lectura del Mes, Sin categoría | Deja un comentario

Reunió del 6 de novembre

A la reunió del 6 de novembre hem comentat el llibre de la Margarida Aritzeta amb la que ens trobarem dissabte.

Dona gust llegir un llibre d’una autora de les nostres comarques tarragonines. La Margarida Aritzeta amb la novel.la “L’amant xinès” ens atrapa a una trama negra protagonitzada per la inspectora dels Mossos d’Esquadra Mina Fuster a on s’investiga la mort d’una tarragonina d’origen xinès que podria estar relacionada amb les morts de dos captaires de la zona. Sobre la novel.la planeja l’ombra dels terratrèmols que va provocar la plataforma Càstor, el Projecte de Barcelona World, amb inversors xinesos i potser les temudes tríades pel mig i la inevitable sospita de la corrupció política.

Alhora apareixen personatges que tenen cert misteri i que ofereixen interès per mantenir-los en posteriors entregues de la saga (“Els fils de l’aranya”, Llibres del Delicte) com el Robert i secundaris que potser podrien tenir més protagonisme, com el sergent Serra, una capsa de sorpreses; la voluptuosa Zoraida; la de vegades esquerpa mare de la inspectora Mina; el periodista Kapuscinsky que alhora col.labora amb la inspectora; i l’inefable jutge Milans del Bosch, del que encara no sabem el misteri de la seva relació amb la mare de la Mina.

L’avantatge de llegir una novel.la ambientada a Tarragona és que et pots imaginar perfectament els protagonistes passejant per la Rambla Nova fins a tocar ferro, o anant per la Part Alta de la ciutat, o a la protagonista agafant l’autobús que va a Ferran i Altafulla, per baixar-se a la Punta de la Mora per anar a pensar al Mèdol.

Segur que la propera vegada que passem per allí mirarem a la base de l’obelisc a veure si trobem la Mina.

La propera reunió -a banda de la trobada del 18 de novembre- serà el 4 de desembre de 2017. El llibre proposat de lectura és “El exterminio” de Jim Thompson.

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario