Fidels a la cita del Club de Novel·la Negra d’Altafulla amb els escriptors d’aquest gènere, al voltant de la Festa Major, entre els dies 17 i 19 de novembre hem celebrat la setmana negra d’Altafulla.
Dijous 17 va tenir lloc la presentació de la tercera novel.la de l’escriptor de Cambrils i amic del Club, Jordi Ledesma. Després del seu debut 
amb Narcolepsia, que va tenir gran acollida entre nosaltres i de “El diablo en cada esquina” amb una elaborada trama de quatre històries paral·leles que aconseguexi atrapar al lector, el Jordi ha presentat “Lo que nos queda de la muerte”, (Ed. Alrevés, 2016) un text ambientat als anys 90 a una població costanera a prop de Tarragona (Cambrils?) a on a mes de crims ens trobem amb el relat de l’autor sobre la transformació del poble i els seus habitants, que amaguen en moltes ocasions la seva vessant mes obscura. Tothom pensa que és el seu llibre més madur i l’autor diu que és la seva millor novel.la; segur que no ens decebrà.
Divendres 18, vam assistir al Cineclub Altafulla Link a la projecció de “Headhunters” un film noruec de 2011 basat en el llibre d’un conegut del club, el Jo Nesbo (autor de la saga Harry Hole). La pel.licula no va defraudar: una història negra, ambientació nòrdica que dona un plus de “negra”, girs argumentals magistrals i la presència del Nikolaj Coster-Waldau (Jaimie Lannister a Joc de Trons) i de la impactant Synnøve Macody Lund.
El plat fort va arribar dissabte 19 amb la taula rodona sobre Novel.la negra i Ciberdelictes, amb els escriptors Pere Cervantes i Antònia Huertas i dos representants del Cos de Mossos d’Esquadra, moderada per la nostra María. El Saló de Plens de l’Ajuntament va fer honor al seu nom i va estar més ple que mai.
Tant del Pere com de l’Antònia havíem llegit al club els seus llibres. El primer, un manual sobre els perills a la Xarxa i la manera de evitar-los, “Internet Negro”. I l’Antònia amb la seva primera novel.la “Alterworld”.
Si be el llibre del Pere no és una novel.la negra sí ens ha servit per fer-nos veure la importància de prendre mesures quan naveguem per Internet i alertar-nos sobre l’enorme capacitat que tenen el criminals per portar a terme la seva activitat delictiva aprofitant les noves tecnologies. Tal com va dir el Lluís Lorenzo –l’altre Luis, el de la Glòria, contra tot pronòstic, no va fer cap pregunta incòmoda pels autors- aquest llibre hauria de ser de lectura obligatòria pel jovent però també pels pares. El Pere també ens va fer cinc cèntims dels seus llibres, aquest si de novel.la negra: “La mirada de Chapman” i “No nos dejan ser niños”. Aquest últim és la lectura del Club per al mes de novembre.
L’Antònia va donar detalls del seu llibre i sobre si la ficció que relata te una base real. Ens va parlar de robots virtuals, de programes informàtics que tenen vida pròpia. I després en petit comité, a uns quants privilegiats, ens va explicar com se li va ocórrer l’argument, precisament amb 
l’episodi inicial de la novel.la, el fet que una amiga seva trobés que havia un mòbil del que no tenia coneixement al seu nom. També ens va avançar que està escrivint la seva segona novel·la, continuació de l’anterior.
Els Mossos d’Esquadra li van donar un toc de realitat a la jornada; el seu contacte amb el dia a dia dels delictes a la de
marcació de Tarragona i el seu gran coneixement del mitjans que fan servir els delinqüents ens va servir per adonar-nos que el perill està més a prop del que ens imaginem i no val abaixar la guàrdia.
Després de la trobada els membres del Club i els convidats vam anar a un altre club, el Marítim, a sopar. També hi havia el Jordi Canal, director la Biblioteca La Bòbila.
L’enòleg Jaume Sànchez ens va proposar una juguesca: el maridatge dels quatre vins del celler navarrès Inurrieta amb els quatre personatges femenins del llibre de l’Antonia Huertas.
El sopar va ser fantàstic (tataki de tonyina del Delta, amanida de formatge de cabra, calamars a l’andalusa, musclos a la marinera i de segón entrecot amb salsa de pebre o llobarro. De postres culant amb gelat de plàtan).
Va ser una gran vetllada. Ja tenim ganes que arribi el proper més de novembre i tenir ocasió de estar amb més escriptors, pero segur que ens costarà arribar al nivell que s’ha assolit aquests dies. Amb l’esforç de tots segur que ho aconseguirem.
Altafulla Cas Obert 