Resum de la nostra coordinadora Conxa.
Començaré dient que tots els que vam participar a la vídeo conferència amb la Rosa Ribas ens vam quedar amb ganes de repetir cosa que la fa candidata per ser convidada a la Festa Major, (ja en parlarem en una altra ocasió).
Dit això us resumeixo les opinions que he rebut.
Novel.la negra (hi ha qui ha dit que negríssima) amb tocs d’humor, cosa que personalment agraeixo en aquests tipus de literatura per treure-li una mica de foscor a la història sense perdre l’essència.
Ens mostra, a través de la família Hernández, que les en relacions familiars tothom amaga alguna cosa, bé per no ferir o per mantenir l’estatus adquirit amb els anys., els fills tenen idealitzats els pares, les rivalitats entre germans, les lluites per el reconeixement dels pares … són alguns dels temes que veiem en aquest llibre.
També parla, com ja ho va fer en la primera entrega de la saga, de l’alcoholisme i de les malalties mentals i de la set de venjança i les seves repercussions.
La autora utilitza un to irònic en la seva narrativa que fa que la lectura sigui fàcil i diríem que suavitza una mica la negror dels temes de fons.
Els personatges principals molt ben definits i tots ells amb unes peculiaritats molt concretes fan que també els secundaris destaquin i tinguin bastant pes en la història.(Ayala, Heredia i les parelles dels fills Hernández ). Les descripcions de la vida quotidiana en un barri barceloní com Sant Andreu estan molt ben trobades i crec que fa que tot sigui més creïble.
Bona narrativa, llenguatge acurat i lectura fàcil i agradable però que ens fa reflexionar sobre molts temes.
Final obert per poder continuar descobrint la vida dels Hernández en la propera novel.la de Rosa Ribas “Nuestros muertos”, que intueixo que també valdrà la pena llegir.
Petonets i gaudiu de la lectura, sempre.
Per sopar la majoria aniria amb la Nora, també amb Heredia (1), amb la Lola només s’atreveix una persona (perquè serà?)
La puntuació és de 7,6.
Altafulla Cas Obert 