Comentari de la nostra companya Arantxa.
La visita de Ibon Martín a Altafulla va ser rebuda amb molta il·lusió pel Grup de Novel.la Negra i un públic divers que va omplir la sala polivalent del Museu Etnogràfic d’Altafulla. Ibon Martín va acceptar de bon grau la nostra invitació a fer una xarrada un 23d’agost, quan se suposa que tothom és de vacances.
Quan vaig arribar al museu la sala era casi plena. La gent parlava eixeridament al voltant de l’Ibon. Tots fèiem pinta d’estiuejants. La calor no invitava a mouràs de lloc, però ell va convèncer i va fer de la xerrada una trobada d’amics.
Contxa Nuñez, la nostra coordinadora, , va acompanyar a l’escriptor durant tot l’acte i va aconseguir una molt bona comunicació entre públic i ponent. Ibon Martín va respondre les preguntes de la coordinadora i es va deixar anar de forma expansiva i natural.
Martín amb una mara palentina i un pare de Salamanca porta sang castellana. “Si m’obren per dintre sóc més castellan que el Cid” el mateix ho va deixar anar.
Va explicar que desprès de llicenciar-se va fer conviure la feina amb una de les seves grans passions; viatjar. Es va convertir en un gran expert en guies de turisme rural i va publicar llibres que van portar l’interès a diferents perspectives, com viatjar en cotxe o caminant de poble en poble (un enamorat de caminar per la montanya). No es va oblidar de fer-nos conèixer al seu company de viatge i col·laborador a l’hora d’escriure alguns d’aquest llibres, AlbaroMuñoz.
Dintre de la narrativa Ibon va començar la seva carrera amb la novel.la el Valle sin nombre que va recomanar a aquells amants de la literatura ambientada a l’època medieval. L’escriptura de les quatre novel·les al voltant de mites i llegendes de la Vall d’Irati el van arrelar com a mestre del suspens i va fer cim amb la publicació del llibre La danza de los tulipanes.
Ibon Martín es deixa porta per la comoditat de la empatia entre públic i escriptor i va compartir dades de la seva vida privada: Va trobar parella a Cambrils i va restar aquest poble que el va allunyar positivament dels plujosos hiverns de Donostia i va alleugerar la inactivitat escrivint. Els seus matins començant d’hora i si el temps acompanya i el Mediterrani ho permet, Ibon, es fica en les seves aigües que el preparen per endinsar-se a l’escriptura que a tantes animes atrapa. Un col·loqui proper i enriquidor va posar el punt final de l’acte.
En acabar ens van dirigir a sopar i van poder gaudir d’una companyia plural i d’amistat. Una gran trobada a un escriptor i fantàstica persona IBON MARTIN.
Arcaute
Altafulla Cas Obert 