El proper 7 de juliol celebrarem la primera reunió del Club de Novel·la Negra des que ens ha deixat el Luis Lorenzo. No es aquest lloc el indicat per parlar de les virtuts del Luislo en l’àmbit professional, del seu compromís amb els mes desfavorits, del seu servei als ciutadans que no poden tenir accés a la cirurgia ortopèdica que exercia. Ni dels seus viatges a l’India en època de vacances a donar un cop de ma a la fundació Vicente Ferrer.
Però sí val la pena recordar alguns moments que hem viscut amb ell. Alguns de nosaltres vam anar a la presentació del seu llibre “Levantate y anda en la india rural” a la llibreria Bernat de Barcelona. L’acte va ser presentat per la Mercedes Milà, que en un to molt simpàtic va comentar que el Luis li treia el protagonisme; tan gran era el seu carisma que fins i tot deixava en segon pla a la brillant presentadora.
El Luis assistia de manera regular a totes les trobades del Club. Una companya del club ha recordat que quan ella va venir per primer cop a la reunió a la biblioteca el Luis es va presentar amb aquella cara somrient i fent broma i de seguida va saber que era una persona que deixava empremta en les persones que el coneixien.
Tots els membres hem gaudit de la seva presència i dels seus comentaris. Fins i tot a la última reunió del mes de juny, dies abans del seu traspàs, va enviar un missatge de veu al grup del Whatsapp dient que “per motius de salut” no podria assistir a la reunió però que el llibre li havia agradat força i explicant el per què de tot plegat. Alguns no li vam donar prou importància als “motius de salut”, potser perquè ell mateix no volia ser el centre d’atenció. Però sabent a posteriori el fatal desenllaç no hem deixat d’admirar la seva entrega al Club.
Recordarem sempre les trobades de final de curs al Txoko, on el Luis feia de gran amfitrió. I la seva capacitat per engrescar-nos a tots en la preparació dels diferents sopars, alguns d’ells temàtics, que hem fet al lloc. I també el joc tan divertit que ens proposava, consistent en inventar una historia de caire negre que ell començava i donava pas al company assegut al seu costat per tal de que el continués.
Hem rigut molt amb el Luis, fins i tot quan ens “escandalitzava”, fregant amb els seus comentaris el que era políticament incorrecte, amb una calculada provocació per animar els debats, però sense faltar al respecte en cap moment.
La propera reunió del club et trobarem a faltar, Luis, tot i que sempre estaràs present a les nostres trobades i als nostres cors.
Altafulla Cas Obert 