Stina Jackson amb aquesta novel.la s’allunya dels tòpics dels arguments tradicionals nòrdics; negror de crimens violents, blancor de neu i sense investigació policial. Una obra de transcurs lent davant la trama, però que atrapa de manera emotiva amb les paraules que imposa a cada personatge, el que fa que es mostrin amb realisme i personalitat molt definida per cicatrius de les accidentades vides de cadascú.
Opinions i valoracions
Són davant d’una escriptora que prioritza molt la descripció dels sentits: olors, sorolls, colors, paisatges i personatges els quals proporciona un gran control sobre l’ interès del lector, portant les seves emocions al ritme que ella va marcant, com la impotència i tenacitat d’un pare a rall de la desaparició de la seva filla que no abandona la recerca, la manca de referències d’una llar que pateix una jova de 14 anys i una familia que pateixe també les cicatrius del passat. Tota aquesta negror que portant els protagonistes d’aquesta història han ferit a algú i l’han viscut com a sexa brut, borratxeres i brutícia. Hi Ha qui ha fet esmena a la forma suggestiva del recorregut de les dos històries paral·leles, aconseguint l’autora que arribem a patir tant com ho fa el Lelle (pare de la noia desapareguda).
La nota ha sigut alta (8)
Arantxa A.