El llibre proposat pel mes de febrer ha tingut molt bones crítiques als membres del club. A la majoria ens ha sorprès i agradat el cop d’efecte de l’autor cap a la meitat del llibre. I alhora ens ha servit per adonar-nos que nosaltres mateixos caiem en el parany dels estereotips en un temps on les coses no són necessàriament tal i com les hem après.
Si en d’altres novel.les negres hem patit per l’addicció del protagonista a l’alcohol o les drogues –exemple paradigmàtic és el Harry Hole del Jo Nesbo- al llibre d’aquest mes també hem patit per l’adicció del personatge protagonista respecte de la Betty. El final, que a algú ha decebut, en realitat és el col.lorari dels propis actes del protagonista, sense grans sorpreses. I resulta la conclusió més lògica; quan un s’ha deixat manipular per una dona com la Betty no hi queb cap més solució que assumir les conseqüències. Per altra banda, és molt difícil no deixar-se enlluernar per la Betty, una dona que ho té tot, fins i tot falta d’escrúpols.
Tot i aixi molts membres del Club s’anirien a sopar amb la Betty.