Extracte del mail enviat per l’Arantxa després de la reunió:
“El largo adiós” ha agradat molt amb general. El detectiu Marlowe ha estat anomenat com a un “macho man”, hàbil i un gran analista Personatges molt bé definits i portats per una trama complexa, correctament construïda per Chandler. La descripció acurada des dels més petits detalls fins a les infinites formes físiques, socials i/o psicològiques del esser humà, fa que l’empatia i els sentis esdevinguin reals.
Un llibre fonamental en opinió general, que inicia el camí de la novel.la negra clàssica, marcant estereotips.
També s’han produït opinions contraries com: – No he pogut continuar la lectura, ja que no he aconseguit trobar ‘ne cap interès-
Deixo com a penyora una de les apreciacions d’un membre del Club: «Amb l’elegància dels anys 50 segur que jo també hauria caigut a l’encanteri de l’Eileen. Em va agradar molt el passatge on el Marlowe agafa a l’Eileen: “la atraje hacia mí, incliné su cabeza hacia atrás y la besé con fuerza en los labios. Ella no se resistió y no contestó”. Genial. Això només ho podia fer el Marlowe.
“El largo adiós” ha tingut l’aprovació de la majoria. Opinions com: “és una de les millors “novel·la negra” que he llegit” Valoració mitjana: 8,5
Altafulla Cas Obert 