Ha acabat la temporada del Club 2016-2017. Aquest any ens hem centrat en la novel.la negra francesa, amb la lectura dels llibres “El síndrome E” de Franck Thilliez, “Zulu”, de Caryl Ferey,” El hada Carabina” de Daniel Pennac, “Escupiré sobre vuestra tumba” de Boris Vian, “Calle de la Estación 120”, de Leo Malet, “Un tal la Roca”, de José Giovanni, “Balada de la Costa Oeste” de Jean Patrick Manchette i “Efecto dominó” de Olivier Norek.
A la reunió del 3 de juliol de 2017 vam comentar aquest últim llibre, que va ser acollit amb bones crítiques. Potser del que ha tingut més puntuació de tot l’any.
A banda dels llibres de la novel.la negra francesa també hem llegit els del Pere Cervantes (“Internet Negro” i “No nos dejan ser niños”), l’Antonia Huertas (“Alterworld”) i el Jordi Ledesma (“Lo que nos queda de la muerte”). Tots tres han compartit amb nosaltres alguna trobada al llarg d’aquest curs.
Si be l’última trobada va ser el día 3 de juliol, la cloenda oficial va tenir lloc amb el sopar del dia 30 de juny. Fa un temps, després de llegir la novel.la “La verdad” de l’australià Peter Temple vam fer un sopar australià, amb cangur i camell a la brasa i vi australiá. Quan vam llegir Qiu Xialong (“La muerte de una heroína roja”) vam fer un sopar xinés a Tarragona. Amb “El último lapón” tocava fer un sopar amb estofat de ren. I després d’un any de lectura d’autors francesos, un sopar com farien al nostre país veí. Aquestes són algunes de les fotos.
Per l’estiu no tenim llibre per llegir conjuntament, però hi ha algunes recomanacions:
La chica de Kyushu, Seicho Matsumoto
El enemigo, Lee Child,
Bull Mountain, Brian Panowich
La habitación en llamas, Michael Connelly
La asamblea de los muertos, Tomás Bárbulo
Las tierras arrasadas, Emiliano Monge
Recursos inhumanos, Pierre Lemaitre
Teoría de la conspiración, Javier García Sánchez (Navona).
A mi m’han agradat força els dos llibres de l’Eva Garcia Sanz, “El silencio de la ciudad blanca” i “Los ritos del agua”. Son dos llibres que formen part d’una trilogia, sobre dos policies que investiguen crims a la ciutat de Vitoria. Dos llibres que enganxen amb una trama molt ben estructurada, amb referencies a llegendes locals i de resonàncies històriques i uns personatges molt atractius. També val la pena «El laberinto de los espíritus» de Carlos Ruiz Zafón, potser el millor de la saga del Cementerio de los Libros Olvidados
Altafulla Cas Obert 