Seguint amb el fil de la novel·la negra francesa aquest mes hem llegit un nou autor, que va iniciar la seva activitat literària amb llibres per a nens i es va iniciar a la N.N. amb la saga de la família Malaussene de la qual forma part “El hada carabina”.
Després de llegir unes quantes novel·les negres, molt negres vàrem demanar un respir i la proposta va ser realment …..un gir de 180º. I per què dic això? Per què Daniel Pennac inventa un mon al revés, lluny de l’arquetip d’aquest gènere i en general del mon real: Personatges i situacions grotesques, caricaturitzades i alhora tràgiques que presenten un mon deformat . Només cal fixar-nos
- En els policies protagonistes: El comissari Coudrier i els inspectors Van Thian i Pastor, o en la extravagant família Malaussene ,els seus “acollits “ i amics del barri de Belleville a París on es desenvolupa l’acció.
- En els rols que acompleixen els personatges. L’autor volgudament ha anat més enllà invertint les regles usuals, els clixés socials i ens sorprèn i desorienta de vegades.
També es atípic el llenguatge narratiu que empra : barroc, redundant, ple de metàfores ( de vegades genials) però que està lluny de ser una narració àgil sinó més aviat feixuga. Però amb aquest llenguatge carregós ens descriu personatges entranyables ( Stojilkovitch per posar un exemple) ens transmet valors, especialment sentiment d’humanitat i tot això amb humor. Si, un humor irònic, caricaturesc sobre el mon i les persones , posant l’èmfasi en entorns i persones humils a vegades marginals però no dolentes segons marquen els cànons socials.
I finalment vull remarcar que darrera “d’aquesta extravagància” hi ha una realitat social ( barris perifèrics) i política ( administració corrupta en conxorxa amb poders econòmics) que dona sentit al relat.
Altafulla Cas Obert 