“ON MAI NO CREIX L’HERBA” de Sebastià Benassar

bennassar1

“…escric per fer feliç a la gent… “

“…El lector ha de poder imaginar les coses i els personatges.”

Sebastià Bennasar, nascut a Palma de Mallorca el 1976, llicenciat en Humanitats i Màster en Història del Món, és escriptor i periodista, traductor i crític literari, membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i del PEN Català i des de juny del 2015  membre de la junta directiva d’aquesta entitat, com a vocal de Drets Lingüístics. Ha publicat Poesia, Narrativa curta, Novel·la i Novel·la negra… Es pot parlar, doncs, donada la seva joventut, d’un escriptor apassionat i prolífic.

Ell ens ha explicat que la seva vida és llegir i escriure, que es considera un escriptor d’esquerres i que identifica novel·la negra amb novel·la social, aplicant a lo social la necessitat d’una crítica que vagi evolucionant segons les necessitats del moment històric  que es tracti. Considera els precedents de la novel·la negra als llibres de cavalleries i es manifesta admirador de les primeres novel·les negres dels anys 30, especialment a França, reclamant  per “Los miserables” d’en Víctor Hugo un dels orígens d’aquest gènere.

Recentment ha sortit a la venda la seva vuitena novella negra, “On mai no creix l’herba”. La novel·la difereix de les obres d’aquest gènere en una multiplicitat d’accions i personatges, que es van succeint de forma paral·lela e independentment les unes de les altres, com si d’un calidoscopi es tractés. La confluència de totes les històries es dóna de forma poc clara i en uns finals, al nostre parer, precipitats. D’altra banda, el protagonista de tota novel·la negra, policia, detectiu o investigador, en Jaume Fuster, queda relegat a una veu que es va alternant amb les veus dels altres personatges, de forma molt equiparable i, per lo tant, confosa. El nostre heroi pràcticament no existeix.

D’altra banda, si el lector espera descobrir en els personatges les diverses facetes que els autors acostumen a oferir, facetes que es completen i justifiquen les unes amb les altres, no és això el que es trobarà. Dintre de cada història tenim una trama principal i una faceta de cada personatge, raó per la qual de vegades ens dóna la sensació d’estar llegint una novel·la dedicada a un públic juvenil.

Sebastià Bennasar ens justifica aquests aspectes de la seva nova novel·la a través de tres punts importants:

  1. Considera aquesta novel·la diferent a les anteriors. Així ho ha volgut fer perquè pensa que la novel·la negra ha d’evolucionar, canviar, no s’ha d’estancar
  2. Els personatges se’ls ha de crear el lector, segons el seu tarannà. Un mateix personatge ha de poder ser diferent per dos lectors diferents.
  3. En Jaume Fuster ha d’anar desapareixent, de mica en mica, per donar pas a noves idees.

Aquestes premisses expliquen en gran part les qüestions abans exposades i és el lector qui ha de decidir si li convenen o no.

Ens sembla important afirmar també que l’obra gaudeix d’un estil literari ferm i agradable, concordant amb la personalitat d’en Sebastià. L’autor és irònic però també amable amb els seus personatges i ens sorprèn amb algun cop d’humor inesperat i brillant per la seva bogeria.

Maria Bestard

Club Novel.la Negra Altafulla

DCIM100GOPROG0010183.

DCIM100GOPROG0010183.

Esta entrada fue publicada en Libros que hemos leído. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s