Sortida Bcnegra 2015 La collita en castellà

Fa un fred que pela. El viatge, en bona conversa, el mar al costat i tot un dia pel davant, acaba a l’Estació de França, un indret de novel·la.

Creuem la Barceloneta, matí de dissabte, mar i sol, mercat, gent gran, roba estesa i bombones als balcons, surfistes, carrers, llum, ombres …

La taula rodona “La collita en castellà” a la Biblioteca de la Fraternitat, abarrotada de públic, comença amb la presentació de l’amable i eixerit Sebastià Bennasar que farà de moderador.

Els cinc escriptors convidats ens venen els seus llibres en tres minuts. Tots ho fan bastant malament. Gairebé cap passaria una prova de màrqueting, però hem vingut a escoltar escriptors i no venedors.

Contestant les preguntes del moderador i del públic, els autors se’n surten molt millor. La seriositat del Santiago Álvarez, la proximitat de la Cristina Higueras, la naturalitat acurada del Marcelo Luján, la simpatia del Félix G. Modroño i la veu misteriosa del J. Ramon Biedma. Tots transmeten expertesa en el seu treball i la seva obra amb estils ben diferents. Parlen de com es documenten, de com han de prendre decisions, de la forma, del fons, de la finalitat de la seva obra, de la novel·la negra i de com a través d’ella ens transmeten les històries  que volen explicar.

Acaba la tertúlia i anem a la clausura de la setmana a la Llibreria Negra y Criminal, on ens esperen piles de llibres, vi, musclos boníssims i escriptors. No imagino un còctel millor.

En un ambient informal, amb la Sue Grafton, el Victor del Arbol i molts altres, conversem, ens fem fotos, comprem llibres i ens els signen. A un de nosaltres la Claudia Piñeiro li regala un exemplar i a un altre fins i tot li demanen un autògraf i el feliciten pel seu últim llibre (ràpidament ha d’aclarir que encara no ha publicat res, ull!, que no aclareix si ha escrit alguna cosa).

Per acabar el matí prenem, mai millor dit, el bus 59 que ens porta pel Passeig Marítim i les Rambles, a dinar a El Nacional del Passeig de Gràcia. Cervesa molt bona, tapes no tant, cava excel·lent. Bones cadires i taula de fusta. Els cambrers simpàtics però cridaners. Més tard afluixa la gent, els cambrers es retiren i tranquil·lament prenem postres i cafè.

M’he estressat al pensar, com altres vegades em passa, que no tinc temps de llegir tot el que val la pena llegir. Llistes de llibres i d’autors pendents, que no caben en la meva vida. M’agraden tantes coses, però sobretot, m’agraden les persones. Hem escoltat, hem après, hem conversat, hem compartit, hem rigut, ens hem conegut més. He trepitjat Barcelona, que de vegades enyoro una mica, amb bona companyia. He sigut feliç.

Novel·la negra,

Barcelona estimada,

amics lletraferits