«Asesinato en el Kibbutz» de Batya Gur
La tercera novel•la de l’escriptora israelià Batya Gur, se inscriu , com les dues primeres, dins del gènere policíac. L’escenari triat en aquesta ocasió és un Kibbutz indeterminat que celebra els 50 anys de la seva fundació per colons pioners i supervivents de l’Holocaust quan esclata la tragèdia.
Les característiques d’aquests primers assentaments de la població jueva al recent creat estat d’Israel, en llocs aïllats, amb tots els serveis necessaris, centres productius agrícoles on tothom tenia el seu paper definit, planegen per sobre de tota la novel•la i donen un valor afegit a la labor d’investigació de l’inspector Michael Ohayon ja conegut pels casos anteriors.
La mort d’una dona, vídua d’un militar i de singular bellesa, colpeja una comunitat que es debat entre els valors primigenis del kibbutz, socialisme, treball, compartir, traure endavant un país, i les exigències i necessitats d’unes noves generacions que no han viscut les dificultats i els entusiasmes col•lectius dels pioners. Que les criatures visquin amb els seus pares o no, que la gent gran visqui pel seu compte o no, que es contracten treballadors o no, que els joves estudien fora o no, són alguns dels conflictes, que posen en qüestió l’autoritat tradicional en la comunitat.
En un context de silencis i secrets, alhora que xafarderies i complicitats, s’ha de moure el comissari Michael Ohayon i el seu equip fins arribar a traure les mascares d’una vida idíl•lica i esbrinar la motivació per matar a Osnat, la secretaria del kibbutz, e intentar-ho amb Moish, altre membre significatiu de la comunitat, i detenir a l’assassí.
La novel•la manté un ritme lent però sostingut al llarg de l’acció, amb descripcions detallades dels esdeveniments que poden resultar a vegades excessives.
Els 5 membres del club que havien acabat de llegir el llibre van donar una puntuació mitja de 6, amb un màxim de 8 i un mínim de 5. I a l’hora de sortir a sopar amb algú dels personatges, hi havia, afortunadament, per a tothom ja que únicament dos van coincidir.
Altafulla Cas Obert 
Ja l’he acabat tot i el retard. Interessant però una mica pesat, si hagues sigut més curt i lleuger guanyaria força. Li dono un 6,5. Me’n aniria a sopar amb l’Osnat, persona intel·ligent tant lògica com emocionalment, tot i la seva motxila vital. No ho sembla al llarg de la novel.la però ho demostren les seves idees i la tenacitat en portar-les a terme.
Me gustaMe gusta
Jo també ja l’he acabat. A mi em va costar una mica al principi, fins que vaig conèixer els personatges, com actuaven i poc més, ja que una introspecció psicològica dels mateixos com a mi m’agrada no l’he trobat fins la segona meitat del llibre, amb Dvorka, en Michael, Moish, Osnat… La veritat és que m’ha agradat força i he après molt sobre aquests kibbutz dels quals havia sentit a parlar però no en sabia gran cosa. Nota, segueixo amb un 8, i per anar a sopar, segueixo preferint en Michael, m’encanta la seva responsabilitat.
Me gustaMe gusta