Després de les entranyables festes nadalenques, els membres del Club de Lectura de Novel·la Negra de la biblioteca d’Altafulla ens vam tornar a reunir el passat 12 de gener per a inaugurar les trobades del 2015, i malgrat no hi érem tots (grip incipient, obligacions inexcusables, llarga distància, etc.), el debat va resultar renyit i molt viu.
Lady Killer, la segona obra de ficció de Masako Togawa, publicada el 1963, i que ben aviat es va convertir en un best-seller i va consolidar la fama de l’autora tant al seu propi país –Japó- com a l’estranger, és d’una negror que atrau com un abisme sense fons.
Lady Killer és la història d’una terrible venjança, dura i sàvia al mateix temps, meticulosament planejada per a infringir el màxim possible de mal i de sofriment a algú a qui, amb el pas del temps i les circumstàncies, la protagonista passa d’estimar a odiar, ambdós sentiments viscuts amb la mateixa màxima intensitat i passió.
Lady Killer és el relat d’una tortura refinada, pensada fins el més ínfim detall per a donar plaer a qui la practica, un plaer reposat i sensual destinat a proporcionar pànic i impotència resolutiva a qui la pateix.
Lady Killer és un càstig anònim ordit per a desarmar els mecanismes d’equilibri del comportament humà. Un pla maquiavèl·lic amb un fort component psicològic que evoluciona del ressentiment a la bogeria.
Resum de l’argument:
Ichiro Honda és un enginyer que treballa a Tokio. S’allotja durant la setmana en un hotel de la capital i viatja cada cap de setmana a Osaka per a passar la nit del dissabte amb Taneko, la seva dona. Enamorats al principi de la relació, sabem més endavant que d’un primer embaràs va néixer un nadó sense ossos de qui es van desfer clandestinament a Mèxic a canvi de diners, amb tota la problemàtica emocional que això comporta. A partir d’aquest moment, l’esposa comença a patir espasmes quan arriben al clímax de l’acte sexual, donant-se l’extrem de quedar enganxats i precisar d’una injecció relaxant per tal de poder-se separar. Com a conseqüència, ell se sent cada cop més impotent amb ella quan practiquen sexe, i comença a satisfer les seves necessitats sexuals amb una doble vida a Tokio on, a part de l’hotel, lloga una habitació per a canviar-se de roba sense aixecar sospites quan plega de la feina i emprèn la caça nocturna de dones solitàries i melancòliques les nits dels dimarts o dels dimecres. L’edat no és important, no és violent ni agressiu, no força la situació, elegeix i espera a ser elegit, és un mestre en l’art de la seducció. Cada vegada que té èxit, en deixa constància en el “Diari del Caçador”.
Una d’aquestes víctimes és Keiko Obana, una noia de 19 anys amb qui Honda comparteix la màgia de la cançó Zigeuner Leben de Schumann en un club nocturn, tenen una nit de sexe i ella se suïcida al cap de sis mesos. Quan el policia encarregat del cas comunica a la germana de Keiko que aquesta estava embarassada de sis mesos, Tsuneko Obana no descansa fins descobrir que és Honda el culpable d’haver-la deixat en aquest estat. La germana té un “lunar negre” a la base dreta del nas.
A mesura que passa el temps, comencen a aparèixer dones assassinades, dones que han tingut relació amb Honda, dones amb les que ha estat i a les que ha deixat rastre del seu contacte –sang o esperma del grup AB Rhesus negatiu-, dones que, entre altres, formen part del seu “Diari del Caçador”.
Honda, acuitat pels fets, pren consciència que el seu rol de “caçador” de dones necessitades d’afecte s’està capgirant cap a “ser caçat”, i no tarda a ser acusat, trobat culpable i empresonat, ja que el grup AB Rhesus negatiu només 1 de cada 2000 orientals el té, i totes les proves l’inculpen a ell.
Arribat aquest punt, apareixen els advocats defensors de Honda, Kentaro Hatanaka (gran, expert, honrat, sense família, que es dedica amb cos i ànima a la cerca de la veritat) i Shinji (recentment sortit de la facultat de Dret, ajudant de Hatanaka, a qui admira i aspira a ser algun dia com ell). El dubte està servit: Si Honda és un “Don Juan” assassí, ¿per què ha assassinat només tres de les moltes noies que figuren al Diari, mentre que les altres (inclosa la primera novieta de Shinji) el defineixen com encantador, sensual i afable?
La policia no tarda a descobrir que a qualssevol dels llocs dels crims ha estat vista una dona amb un “lunar negre” a la base dreta del nas, i les seves sospites van ara totes cap a Tsuneko Obana, a qui consideren amb vertaders motius de venjança.
Finalment, el “Diari del Caçador” arriba a mans dels advocats i li falten dos fulls: el de la noia que s’ha suïcidat i el primer de tots. És llavors que veuen clar que l’assassina no és la germana del “lunar” sinó l’esposa, a qui, sens dubte, aniria dedicat el primer full arrancat. Ràpidament es dirigeixen a Osaka per a interrogar Taneko i es troben amb una malalta de gairebé 50 anys que els confessa el seu pla de venjança des que, en una escapada d’incògnit motivada per unes ganes enormes d’estar amb ell, descobreix que li és infidel. Així mateix, els explica el procés pel qual es fa aparèixer el “lunar” amb maquillatge per tal d’inculpar Tsuneko Obana, a qui ha matat i enterrat a la paret del seu estudi d’Osaka per a suplantar-li el físic i la personalitat. No ser l’esposa sinó la germana de la noia embarassada per Honda que es va suïcidar, reforça enormement els seus motius de venjança al temps que la deixen al marge de qualsevol sospita. També ella ha escrit un Diari que els advocats, malgrat veure’s obligats a prometre-li el contrari, podran aportar com a prova de la innocència de Honda després que la dona de companyia de Taneko assumeixi plena responsabilitat del seu ús abans de penjar-se d’un arbre del jardí.
En aquest Diari de l’esposa, troben els advocats tres dels principals motius pels quals Taneko no pot perdonar Honda i que desencadenen la tragèdia:
- Que ell només sigui impotent amb ella, no amb altres dones.
- Que ell actuï amb les altres dones sense por a embarassar-les.
- Que ella figuri com a primera víctima en el “Diari del Caçador” d’ell, i que descrigui aquest primer contacte sexual amb la fredor i crueltat d’un psicòpata, mentre que ella l’havia viscut com la nit meravellosa en què per primer cop una dona fa l’amor.
Taneko, només pell i ossos, ingressa en un psiquiàtric on acabarà els seus dies, mentre Honda queda en llibertat. Ella és l’autèntica Lady Killer!
Comentari:
El plantejament de la trama, amb dues parts subdividides en capítols, no és complicat. Es llegeix amb naturalitat mentre guarda per al final el sabor d’un gir enginyós i sorprenent.
L’estructura és en forma de capes, amb diferents veus cada una de les quals aporta elements que expliquen la part dels fets que els correspon al temps que enriqueixen el conjunt i el van canviant de significat amb cada nova aportació.
Els assistents al debat no ens vam posar d’acord: mentre uns havíem gaudit plenament de la lectura en el seu conjunt, uns altres van opinar haver trobat massa predictible la segona part; i mentre per uns el psicòpata és el caçador Ichiro Honda, per uns altres la psicòpata és clarament la seva esposa. En el que sí tots i totes vam coincidir és en la manca de desenvolupament del context politicoeconòmic i sociocultural de la ciutat de Tokio i del Japó en general. Aquest aspecte el vam trobar poc o gens aprofundit.
Per acabar:
| PARTICIPANTS | PUNTUACIONS | PERSONATGE AMB QUI ANIRIA A SOPAR |
| Lluís Lorenzo | 7,5 | Ningú |
| Núria | 8 | Advocat gran (Kentaro Hatanaka) |
| Luis Belesta | 8 | Escriptora (Masako Togawa): cantant, actriu i escriptora. Vida molt interessant. |
| Marta | 7,5 | Els dos advocats |
| Sílvia | 4 | Metge de 26 anys amb grup sanguini AB Rhesus negatiu, intern del Y-University Hospital. |
| Lola | 2 | Ningú |
| Glòria | 7 | Advocat jove (Shinji) |
| Mª Eugenia | 7,5 | Ningú |
| Jaume | 6 | Ichiro Honda |
| José Manuel | 6 | Ningú |
| Àngel | 7 | Ningú |
| Marisa | 7 | Ningú |
| Mercè | 8 | Els dos advocats |
Mercè Mosoll
Altafulla Cas Obert 