La IIIª Trobada de Novel·la Negra d’Altafulla va tenir lloc el passat dia 22 de novembre de 2014, a la biblioteca pública de l’esmentada Vila per comentar l’obra “Música para los muertos” de Luis Gutiérrez Maluenda.
En principi, i tal i com ja s’ha fet referència en el paràgraf anterior, aquest any es va comptar amb la participació de l’escriptor Luis Gutiérrez Maluenda, així com la participació de Jordi Canal, director de la biblioteca La Bòbila de la diputació de Barcelona, situada a l’Hospitalet de Llobregat, essent l’única de l’estat espanyol especialitzada en novel·la. Malgrat que, finalment, Jordi Canal no va poder assistir-hi per motius d’indole personal, tot i que, molt amablement va deixar unes paraules escrites que va fer arribar mitjançant la Marisa Méndez-Vigo, promotora de l’esdeveniment.
A més a més, també es va poder comptar entre el públic de l’estimada assistència de Jordi Ledesma. Recordar que durant la Iª Trobada de Novel·la Negra va ser l’escriptor invitat i, que novament va honorà aquesta IIIª Trobada amb la seva bonhomiosa presència fent abrivar els sentiments dels “cluberos negrots” que van acollir-lo afectuosament.
En primer lloc, s’ha de dir que Luis Gutiérrez Maluenda va néixer a Barcelona l’any 1945. Va estudiar enginyeria industrial i màrqueting. Va treballar durant molts anys com gestor de grans comptes en el sector informàtic fins que va decidir dedicar-se exclusivament a escriure novel·les del gènere negre.
Es conegut gràcies a les seves novel·les Putas, diamantes y cante jondo, finalista del premi Mejor Primera Novela del 2005 atorgat per l’Associació de Novel·la Negra i policíaca Brigada 21; Música para los muertos (2007), novel·la del mes nombrada per Radio Euskadi i la revista Miscelanea; 806 solo para adultos (2007), finalista del premio Yoescribo.com i; Una anciana Obesa Tranquila (2009).
Ha publicat també assajos y contes en diferents mitjans culturals, com ara les revistes El coloquio de los perros y Prótesis o el fanzine LH’Confidencial; el conte “Harlem” figura en l’antologia La lista Negra que reuneix als nous valors de la novel·la policíaca espanyola. Així mateix, la conferència sobre la importància del jazz i el blues en la novel·la negra, s’inclou en el llibre Geografias en Negro.
La seva afició al jazz i al blues, l’ha portat a donar conferencies en diverses universitats espanyoles: Universitat Carlos III de Madrid, Universitat de Salamanca i Universitat Autònoma de Barcelona.
En segon lloc, Luís Gutierrez Maluenda només iniciar la xerrada es va presentar a sí mateix com un home “incorrectament polític”. Dit això i sense més preàmbuls va iniciar una breu explicació per introduir al públic assistent la procedència de la novel·la negra.
Va argumentar que la novel·la deductiva britànica d’Agatha Christie en creuar l’Atlàntic i trobar-se amb una realitat politicosocial tan diferent a l’Europea va fer que esdevingués una nova novel·la que va passar a anomenar-se “novel·la negra”.
En tercer lloc, cal destacar que Luis Gutiérrez Maluenda es considera a sí mateix com un acèrrim escriptor d’aquest gènere i que en les seves narracions intenta mantenir el més pur estil estatunidenc, mantenint clars paral·lelismes d’escriptors nord americans com ara Dashiell Hammet en la seva obra “El falcó maltès”. Luis G.Maluenda alhora de construir les seves novel·les utilitza bàsicament trets característics d’aquest génere, entre els quals trobem un bon grapat i que ell mateix va fer una lleu pinzellada, com ara; la metàfora gruixuda, l’ús del detectiu privat com a protagonista i eix central de la narració; el qual sobreviu a tot, no essent així per als agents de policia; un detectiu que és un perdedor en pràcticament tot; un detectiu que no té la llei al seu favor i que no pot fer servir la violència, etc.
Malgrat que considera que la novel·la negra “pura” està en perill d’extinció ja que actualment la miscel·lània que es fa en aquest gènere malmet l’essència de la mateixa. Encara que en aquest punt la bibliotecària d’Altafulla Helena Cobos, va fer esment que aquesta barreja de gèneres també passar en l’actualitat en tota la literatura i, fins i tot, s’atreviria a assegurar que en totes les arts.
Així mateix, l’escriptor Luis Gutiérrez Maluenda fent palesa de ser un home políticament incorrecte en quan se li va demanar la seva opinió sobre els escriptors d’arreu del món de novel·la negra no va tenir pels a llengua i va donar noms i cognoms. Per una banda, va descartar molts autors considerats com els ítems de la novel·la negra com un frau o com un producte merament comercial i, per una altra banda, tampoc es va oblidar de esmentar autors poc coneguts, o no tan coneguts, que ell considerava escriptors rellevants en aquest gènere.
Dit això, i davant de les diferents reaccions que es van produir davant les seves sinceres i impetuoses paraules s’ha de tenir present que una opinió personal s’ha d’escoltar des de la distància ja que és per definició subjectiva i, per tant, mancat de tot contrast i rigor científic. En aquest sentit, l’escriptor Vicens Pagès Jordà en la seva obra “Els jugadors de whist”, ens diu que “Una opinió personal objectiva és un contrasentit”. És per això que cal dir que saber escoltar amb senzillesa i respectar l’opinió dels nostres contertulians és necessari i important per poder créixer com a club, com a lectors però sobretot com a persones.
En quart lloc, segons Luis Gutierrez Maluenda diu que no hi ha dos escriptors iguals però si que hi ha dos grups d’escriptors.
– En un primer grup tenim els escriptors endreçats, els quals escriuen cada dia, amb un horari marcat i només començar ja tenen un guió.
– En el segon grup, i segons paraules textuals d’en Luís Gutierrez Maluenda són els escriptors “desastre amb potes”, els quals només escriuen quan tenen ganes, no tenen cap guió marcat, tot i que, sí que creen un personatge amb cara i ulls.
En cinquè lloc, quan se li va demanar que recomanés un parell de bons llibres de novel·la negra es va mullar sense complexes i ens va deixar dos títols “El último buen beso” de l’escriptor James Crumley i,
“Escupiré sobre vuestra tumba” de Boris Vian.
Per acabar, Luis Gutierrez Maluenda va fer una breu ressenya de la seva celebèrrima i extensa obra (Llistat que consta al final d’aquest article) i com a punt final de la Trobada va afirmar que la seva gran passió és la lectura i s’inspira per escriure mentre passejar pel nucli antic de la capital catalana.
No podrien tancar aquest escrit sense fer esment que al blog “alrededordeunamesa.wordpress.com” es pot llegir el següent comentari sobre l’obra de Maluenda “Siempre digo que a Maluenda se le lee poco, es así, y los que le leen siempre repiten, repetimos, repetís. Entonces el problema no es él, sois vosotros. Ahí lo dejo.”
Aquestes paraules no són desencertades del tot ja que és un escriptor curiós de conèixer tant en la seva obra, com el tracte més proper de “tu a tu”. Es pot dir sense por a equivocar-se que no va deixar indiferent a ningú. Luis G. Maluenda amb el seu tarannà “políticament incorrecte” i la seva obra va deixar una clara impremta personal. Això sí, a la seva manera, amb el barret calat fins al bell mig del front i les seves paraules manyagues a la vegada que petulants; diàfanes i transparents al mateix temps que incisives i punyents; penetrants i arrogants així com sinceres i bonhomioses, etc. Es podria dir que Luis G.Maluenda furga en l’ànima dels lectors que l’escolten i el llegeixen. És un escriptor parc en paraules i lloances, a la vegada que accessible i de mirada mansoia, amb posat pensarós i de paraules encisadores i impetuoses amb el “tracte personal”. No queda cap mena de dubte que ni Maluenda, ni la seva obra, no es apta per a tots els públics.
Com anys anteriors, la Trobada va tenir un gran èxit de participants, es va allargar durant més de dues hores amb un diàleg molt interessant on l’autor va intentar donar resposta a l’allau de preguntes que els interessats “negrots” tenien pendents de fer-li en el seu tinter.
En finalitzar l’edició d’aquest any, tant l’escriptor com la gran majoria dels assistents es van dirigir cap al Restaurant El Faristol d’Altafulla, indret que va ser l’escenari de la part lúdica i gastronòmica de la xerrada. El sopar, les copes, les rialles van continuar fins més enllà de mitjanit, fet que va apropar els escriptors als assistents i, van permetre veure la seva vessant mes humana i, tal vegada més colpidora.
Llibres de Basilio Céspedes «Humphrey».
– Putas, amantes y cante jondo, 2005
– Un opresivo hastio, 2006 – inédita
– Nunca menosprecies a un asesino, 2006 – inèdita
– 806 Solo para adultos, 2007
– Bambi (los muertos son malos pagadores), 2008 – inèdita
– Una anciana obesa y tranquila, 2009
– Los muertos no tienen amigos, 2011
– Un caniche blanco muerto, 2012
– La fiesta, 2013 – (Humphrey té un paper secundari).
Sèrie Atila:
– Mala hostia, 2011
– Un buen lugar para reposar, 2012
– Ruido de cañerías, 2012
Altres
- Música para los muertos, 2007
- Jazz y blues en la novela negra americana, 2009
- Conferencia en Geografías en Negro
- Harlem, 2009 – cuento
- En La lista negra
- El árbol bajo el que siempre llueve, 2011 – ebook
- Un origen salvaje, 2011 – ebook
Altafulla Cas Obert 
Silvia, ha valgut la pena esperar. Molt bon resum de la jornada. I molt bon article sobre el Gutierrez Maluenda, que sens dubte també passarà a ser un dels nostres escriptors de capçalera. Després de «Musica para los muertos» i «Putas, diamantes…» estic pendent de «Mala hostia». M’atreu el que va avançar el Luis G. Maluenda sobre la personalitat del seu protagonista «Atila» i el fet que sigui una saga.
Me gustaMe gusta